El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els pertanyen per qualsevol títol.
👑 La descarga en PDF es Premium — el temario que estás leyendo en pantalla ya es el completo, igual para todos.
Tema 15: Patrimonio y servicios públicos locales
Patrimonio de las entidades locales: bienes que lo integran. Los servicios públicos locales: las formas de gestión.
Temario de este tema actualizado el 16 de noviembre de 2026. Regístrate para recibir actualizaciones cuando la legislación cambie.
🔊 Aprovecha el transporte, conducción, gimnasio, paseos, deporte y rutinas diarias para escuchar las leyes — todo suma
DL 2/2003 TRLMRLC
Decreto Legislativo 2/2003, de 28 de abril, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley municipal y de régimen local de Cataluña (2003)
Classificació dels béns
Els béns dels ens locals es classifiquen en béns de domini públic i béns patrimonials.
Béns de domini públic
201.1 Són béns de domini públic els afectes a l'ús públic o als serveis públics dels ens locals i els que la llei declari amb aquest caràcter. Tenen també aquesta consideració els béns comunals.
201.2 S'entén que són afectes a l'ús públic aquells béns destinats a ésser directament utilitzats pels particulars.
201.3 S'entén que són afectes al servei públic aquells béns que, per llur naturalesa o per les disposicions particulars d'organització, s'adeqüin essencialment o exclusivament al fi particular del servei.
201.4 En tot cas, són béns de domini públic els immobles propietat de l'ens local on té la seva seu la corporació i aquells en què s'allotgen els seus òrgans i serveis.
201.5 Igualment són subjectes al règim de domini públic els drets reals que corresponen a les entitats locals sobre béns que pertanyen a altres persones, quan aquests drets es constitueixen per a utilitat d'algun dels béns indicats pels apartats anteriors o per a la consecució de fins d'interès públic equivalents als que serveixen els dits béns.
Béns comunals
Tenen la consideració de béns comunals aquells l'aprofitament dels quals correspon al comú dels veïns. Els és aplicable el règim jurídic dels béns de domini públic, sens perjudici de les normes específiques que regulen llur aprofitament.
Béns patrimonials
Tenen la consideració de béns patrimonials els que són propietat de l'ens local i no són destinats directament a l'ús públic o a l'exercici de cap servei públic de competència local, o a l'aprofitament pel comú dels veïns. Es regeixen pel que disposa llur legislació específica i, si aquesta mancava, per les normes de dret privat.
Alteració de la qualificació jurídica
204.1 Per a alterar expressament la qualificació jurídica dels béns dels ens locals s'ha d'incoar expedient en el qual se n'acrediti l'oportunitat i la legalitat.
204.2 No obstant això, s'entén com a efectuada automàticament l'afectació dels béns al domini públic en els supòsits següents:
a) Per l'aprovació definitiva dels plans d'ordenació urbana i els projectes d'obres i serveis.
b) Per l'adscripció de béns patrimonials durant més de vint-i-cinc anys a un ús o servei públic.
c) Quan l'ens local adquireix per usucapió el domini d'un bé que hagués estat destinat a un ús o un servei públic o comunal.
d) Quan els béns s'adquireixen per expropiació forçosa, en el qual cas s'entenen com a afectats a l'ús o el servei determinants de la declaració d'utilitat pública o d'interès social.
e) Quan els béns s'adquireixen per cessió obligatòria per tal d'ésser destinats a l'ús públic o a la prestació d'un servei públic.
204.3 Si el que disposen les lletres a) i b) afecta béns comunals, s'entén com a modificada llur naturalesa de béns de domini públic en el sentit de l'afectació que correspongui.
204.4 Si els béns comunals no han estat objecte d'aprofitament durant més de deu anys, encara que en alguns hi hagi actes aïllats d'aprofitament, pot alterar-se'n la qualificació jurídica i considerar-se com a béns patrimonials, si així ho autoritza el Govern de la Generalitat.
204.5 La resolució dels expedients d'alteració de la qualificació jurídica dels béns dels ens locals correspon al ple. Si l'acord comporta la desafectació del béns de domini públic o comunals, cal el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.
Desafectació
205.1 Es pot procedir a la desafectació de béns de domini púbic i dels comunals si, durant el període de vint-i-cinc anys, no s'han utilitzat en el sentit de llur afectació pública.
205.2 En aquest cas, cal que així es constati per acord del ple adoptat per majoria simple, sense que s'hagi de tramitar l'expedient previ a què es refereix l'article 204.1.
205.3 El que estableix aquest article no és aplicable quan la utilització dels béns s'ha fet en un sentit inherent a una altra modalitat del domini públic.
Gestió del servei públic
-
La facultat d’establir el sistema de gestió dels serveis públics correspon a la potestat d’autoorganització dels ens locals. 2. Els serveis públics de competència local s’han de gestionar, de la manera més sostenible i eficient, directament o indirectament.
-
La gestió directa dels serveis públics es pot dur a terme mitjançant les formes següents:
a) Gestió del mateix ens local.
b) Organisme autònom local.
c) Entitat pública empresarial local.
d) Societat mercantil local amb capital social íntegrament públic.
-
Només es pot fer ús de les formes a què fan referència les lletres c i d de l’apartat 3 si queda acreditat, amb una memòria justificativa elaborada a aquest efecte, que són més sostenibles i eficients que les formes establertes per les lletres a i b, tenint en compte els criteris de rendibilitat econòmica i recuperació de la inversió, en els termes de la normativa de règim local.
-
La gestió indirecta dels serveis públics es pot dur a terme mitjançant qualsevol de les formes establertes per la normativa de contractes del sector públic per al contracte de gestió de serveis públics.
-
Els serveis públics locals que impliquen l’exercici de potestats públiques o la salvaguarda dels interessos generals de les entitats locals no es poden prestar per gestió indirecta ni tampoc mitjançant una societat mercantil amb capital íntegrament públic.
Gestió directa
252.1 En la gestió directa per l'ens local mateix, aquest assumeix i centralitza el servei, i exerceix de manera exclusiva les potestats de direcció i de gestió.
252.2 Els mitjans personals i materials del servei s'adscriuen i s'integren en el pressupost de l'ens local, d'acord amb el principi d'unitat pressupostària.
Organització especial
La gestió directa per l'ens local es pot fer també per mitjà d'una organització especial, amb un consell d'administració i una gerència. En aquest cas, s'ha d'obrir una secció pròpia amb el pressupost de l'ens local i s'ha de portar també una comptabilitat especial. Els actes del consell són impugnables davant l'òrgan corresponent de l'ens local, mitjançant recurs d'alçada.
Organisme autònom
254.1 Per a la gestió directa dels serveis es poden constituir organismes autònoms que tenen personalitat jurídica pública. La constitució requereix la dotació d'un patrimoni independent i comporta la imputació a l'organisme autònom de drets i obligacions pròpies.
254.2 L'organisme autònom pot tenir caràcter administratiu o caràcter industrial, comercial, financer o anàleg.
254.3 Correspon a l'organisme autònom, en règim de descentralització, l'organització i l'administració del servei públic, sens perjudici de les facultats locals de tutela.
254.4 Els actes dels organismes autònoms es poden impugnar davant l'òrgan corresponent de l'ens local, mitjançant recurs d'alçada.
Societat mercantil
255.1 Els serveis locals de caràcter econòmic es poden gestionar directament per mitjà d'una societat mercantil. En aquest cas el servei s'exerceix en règim d'empresa privada i el capital social ha de pertànyer íntegrament a l'ens local.
255.2 El capital social ha d'ésser desemborsat totalment des del moment de la constitució de la societat.
255.3 La societat ha d'adoptar una de les formes de responsabilitat limitada i actuar amb subjecció a les normes del dret mercantil, sens perjudici de les matèries exceptuades per l'acord de creació i de l'aplicació de les normes especials sobre les empreses públiques.
Transformació de societats
La forma de gestió a què es refereix l'article 255 es pot realitzar també mitjançant la transformació d'una societat anònima o de responsabilitat limitada, inicialment privada, en societat de capital íntegrament públic. En aquest cas, no es pot modificar l'objecte social.
Direcció i administració de la societat
257.1 La direcció i l'administració de la societat s'han de regir pels òrgans següents:
a) La junta general, assumida pel ple de l'ens local.
b) El consell d'administració.
c) La gerència.
257.2 El personal de la societat no adquireix en cap cas la condició de funcionari.
257.3 En matèria de contractació, les societats se subjecten al dret privat, llevat dels casos establerts en l'acord de creació. En qualsevol cas, l'adquisició de béns i l'execució d'obres s'han de sotmetre a procediments que s'adaptin als principis de publicitat i concurrència propis de la contractació administrativa. L'incompliment d'aquests principis no és causa de nul·litat del contracte, sens perjudici de les responsabilitats que hi pugui haver i de la possibilitat de resolució del contracte en cas de mala fe del contractista.
🔊 Aprovecha el transporte, conducción, gimnasio, paseos, deporte y rutinas diarias para escuchar las leyes — todo suma
Ley 7/1985
Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local (1985)
1. El patrimonio de las entidades locales está constituido por el conjunto de bienes, derechos y acciones que les…
-
El patrimonio de las entidades locales está constituido por el conjunto de bienes, derechos y acciones que les pertenezcan.
-
Los bienes de las entidades locales son de dominio público o patrimoniales.
-
Son bienes de dominio público los destinados a un uso o servicio público. Tienen la consideración de comunales aquellos cuyo aprovechamiento corresponda al común de los vecinos.
1. Los bienes comunales y demás bienes de dominio público son inalienables, inembargables e imprescriptibles y no están…
-
Los bienes comunales y demás bienes de dominio público son inalienables, inembargables e imprescriptibles y no están sujetos a tributo alguno.
-
Los bienes patrimoniales se rigen por su legislación específica y, en su defecto, por las normas de Derecho privado.
1. La alteración de la calificación jurídica de los bienes de las entidades locales requiere expediente en el que se…
-
La alteración de la calificación jurídica de los bienes de las entidades locales requiere expediente en el que se acrediten su oportunidad y legalidad.
-
No obstante, la alteración se produce automáticamente en los siguientes supuestos:
a) Aprobación definitiva de los planes de ordenación urbana y de los proyectos de obras y servicios.
b) Adscripción de bienes patrimoniales por más de veinticinco años a un uso o servicio públicos.
1. Son servicios públicos locales los que prestan las entidades locales en el ámbito de sus competencias. 2. Los…
-
Son servicios públicos locales los que prestan las entidades locales en el ámbito de sus competencias.
-
Los servicios públicos de competencia local habrán de gestionarse de la forma más sostenible y eficiente de entre las enumeradas a continuación:
A) Gestión directa:
a) Gestión por la propia Entidad Local.
b) Organismo autónomo local.
c) Entidad pública empresarial local.
d) Sociedad mercantil local, cuyo capital social sea de titularidad pública.
Solo podrá hacerse uso de las formas previstas en las letras c) y d) cuando quede acreditado mediante memoria justificativa elaborada al efecto que resultan más sostenibles y eficientes que las formas dispuestas en las letras a) y b), para lo que se deberán tener en cuenta los criterios de rentabilidad económica y recuperación de la inversión. Además, deberá constar en el expediente la memoria justificativa del asesoramiento recibido que se elevará al Pleno para su aprobación en donde se incluirán los informes sobre el coste del servicio, así como, el apoyo técnico recibido, que deberán ser publicitados. A estos efectos, se recabará informe del interventor local quien valorará la sostenibilidad financiera de las propuestas planteadas, de conformidad con lo previsto en el artículo 4 de la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera.
B) Gestión indirecta, mediante las distintas formas previstas para el contrato de gestión de servicios públicos en el texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público, aprobado por Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre.
La forma de gestión por la que se opte deberá tener en cuenta lo dispuesto en el artículo 9 del Estatuto Básico del Empleado Público, aprobado por Ley 7/2007, de 12 de abril, en lo que respecta al ejercicio de funciones que corresponden en exclusiva a funcionarios públicos.
1. La gestión directa de los servicios de la competencia local mediante las formas de organismos autónomos locales y de…
- La gestión directa de los servicios de la competencia local mediante las formas de organismos autónomos locales y de entidades públicas empresariales locales se regirán, respectivamente, por lo dispuesto en los artículos 45 a 52 y 53 a 60 de la Ley 6/1997, de 14 de abril, de Organización y Funcionamiento de la Administración General del Estado, en cuanto les resultase de aplicación, con las siguientes especialidades:
a) Su creación, modificación, refundición y supresión corresponderá al Pleno de la entidad local, quien aprobará sus estatutos. Deberán quedar adscritas a una Concejalía, Área u órgano equivalente de la entidad local, si bien, en el caso de las entidades públicas empresariales, también podrán estarlo a un organismo autónomo local. Excepcionalmente, podrán existir entidades públicas empresariales cuyos estatutos les asignen la función de dirigir o coordinar a otros entes de la misma o distinta naturaleza.
b) El titular del máximo órgano de dirección de los mismos deberá ser un funcionario de carrera o laboral de las Administraciones públicas o un profesional del sector privado, titulados superiores en ambos casos, y con más de cinco años de ejercicio profesional en el segundo. En los municipios señalados en el título X, tendrá la consideración de órgano directivo.
c) En los organismos autónomos locales deberá existir un consejo rector, cuya composición se determinará en sus estatutos.
d) En las entidades públicas empresariales locales deberá existir un consejo de administración, cuya composición se determinará en sus Estatutos. El secretario del Consejo de Administración, que debe ser un funcionario público al que se exija para su ingreso titulación superior, ejercerá las funciones de fe pública y asesoramiento legal de los órganos unipersonales y colegiados de estas entidades.
e) La determinación y modificación de las condiciones retributivas, tanto del personal directivo como del resto del personal, deberán ajustarse en todo caso a las normas que al respecto apruebe el Pleno o la Junta de Gobierno, según corresponda.
f) Estarán sometidos a controles específicos sobre la evolución de los gastos de personal y de la gestión de sus recursos humanos por las correspondientes concejalías, áreas u órganos equivalentes de la entidad local.
g) Su inventario de bienes y derechos se remitirá anualmente a la concejalía, área u órgano equivalente de la entidad local.
h) Será necesaria la autorización de la concejalía, área u órgano equivalente de la entidad local a la que se encuentren adscritos, para celebrar contratos de cuantía superior a las cantidades previamente fijadas por aquélla.
i) Estarán sometidos a un control de eficacia por la concejalía, área u órgano equivalente de la entidad local a la que estén adscritos.
j) Cualquier otra referencia a órganos estatales efectuada en la Ley 6/1997, de 14 de abril, y demás normativa estatal aplicable, se entenderá realizada a los órganos competentes de la entidad local.
Las referencias efectuadas en el presente artículo a la Junta de Gobierno, se entenderán efectuadas al Pleno en los municipios en que no exista aquélla.
- Los estatutos de los organismos autónomos locales y de las entidades públicas empresariales locales comprenderán los siguientes extremos:
a) La determinación de los máximos órganos de dirección del organismo, ya sean unipersonales o colegiados, así como su forma de designación, con respeto en todo caso a lo dispuesto en el apartado anterior, con indicación de aquellos actos y resoluciones que agoten la vía administrativa.
b) Las funciones y competencias del organismo, con indicación de las potestades administrativas generales que éste puede ejercitar.
c) En el caso de las entidades públicas empresariales, los estatutos también determinarán los órganos a los que se confiera el ejercicio de las potestades administrativas.
d) El patrimonio que se les asigne para el cumplimiento de sus fines y los recursos económicos que hayan de financiar el organismo.
e) El régimen relativo a recursos humanos, patrimonio y contratación.
f) El régimen presupuestario, económico-financiero, de contabilidad, de intervención, control financiero y control de eficacia, que serán, en todo caso, conformes con la legislación sobre las Haciendas Locales y con lo dispuesto en el capítulo III del título X de esta ley.
- Los estatutos deberán ser aprobados y publicados con carácter previo a la entrada en funcionamiento efectivo del organismo público correspondiente.
1. Las sociedades mercantiles locales se regirán íntegramente, cualquiera que sea su forma jurídica, por el…
-
Las sociedades mercantiles locales se regirán íntegramente, cualquiera que sea su forma jurídica, por el ordenamiento jurídico privado, salvo las materias en que les sea de aplicación la normativa presupuestaria, contable, de control financiero, de control de eficacia y contratación, y sin perjuicio de lo señalado en el apartado siguiente de este artículo.
-
La sociedad deberá adoptar una de las formas previstas en el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, y en la escritura de constitución constará el capital que deberá ser aportado por las Administraciones Públicas o por las entidades del sector público dependientes de las mismas a las que corresponda su titularidad.
-
Los estatutos determinarán la forma de designación y el funcionamiento de la Junta General y del Consejo de Administración, así como los máximos órganos de dirección de las mismas.
🔊 Aprovecha el transporte, conducción, gimnasio, paseos, deporte y rutinas diarias para escuchar las leyes — todo suma
Decret 179/1995 ROAS
Decreto 179/1995, de 13 de junio, por el que se aprueba el Reglamento de obras, actividades y servicios de los entes locales (1995)
Formes de gestió
188.1 Els serveis públics locals es poden gestionar directament o indirecta.
188.2 La gestió directa pot adoptar les formes següents:
a) Gestió a través de la mateixa organització ordinària de l’ens local.
b) Per mitjà d’una organització especial desconcentrada.
c) Organisme autònom.
d) Societat mercantil amb capital social íntegrament públic.
188.3 La gestió indirecta es pot realitzar per les formes següents:
a) Concessió.
b) Gestió interessada.
c) Concert.
d) Arrendament.
e) Societat mercantil o cooperativa amb capital social mixt.
188.4 La facultat d’establir el sistema de gestió dels serveis públics correspon als ens locals, en l’exercici de la potestat organitzativa, llevat dels serveis a què es refereix l’article 189 d’aquest Reglament i del que estableixi, si s’escau, la legislació sectorial.
188.5 El canvi de la forma de gestió d’un servei exigeix la instrucció de l’expedient i la tramitació del procediment, en els aspectes aplicables, a les quals es refereixen els articles 159 i 160 d’aquest Reglament.
Serveis de prestació directa
189.1 Els serveis que comporten l’exercici de potestats indeclinables i de coacció administrativa els ha de prestar l’ens local en la forma de gestió directa.
189.2 En qualsevol cas, en els supòsits de prestació directa, per si mateix o mitjançant ens dependents, l’ens local assumeix el servei i exerceix de forma exclusiva les potestats de direcció i de gestió sobre el servei.
Objecte
190.1 En la gestió directa per la mateixa organització indiferenciada de l’ens local, aquest assumeix i centralitza el servei, exerceix de forma exclusiva les potestats de direcció i de gestió sobre aquell, utilitza el personal directament dependent de la mateixa corporació i assumeix el risc derivat de la gestió.
190.2 Els mitjans personals i materials del servei s’adscriuen i s’integren en el pressupost de l’ens local.
190.3 La gestió econòmica dels serveis gestionats de manera centralitzada resta subjecta a la funció d’intervenció i del control intern financer i d’eficàcia.
Direcció i administració del servei
191.1 La direcció superior dels serveis correspon al president de la corporació o el membre d’aquesta en qui delegui o en qui es desconcentri mitjançant una disposició general a proposta d’aquell, sens perjudici de la direcció tècnica que correspongui al cap del servei respectiu.
191.2 Per a la gestió del servei es pot designar un administrador, les funcions del qual són simplement de gestió amb exclusió de les de disposició de capitals i de caràcter resolutori.
Organització especial
192.1 La gestió directa de serveis per l’ens local es pot realitzar per mitjà d’una organització especial, sense personalitat jurídica, composta per un consell d’administració i una gerència, sens perjudici que la naturalesa del servei exigeixi l’adopció d’una altra forma d’organització, mitjançant la creació d’altres òrgans complementaris.
192.2 L’acord pel qual s’estableix que un servei el gestiona directament l’ens local mitjançant una organització especial ha d’incloure els aspectes orgànics i de funcionament i, si s’escau, la desconcentració de funcions, d’acord amb la reglamentació del mateix servei.
Consell d’administració
193.1 El consell d’administració és nomenat pel ple de l’ens local entre persones professionalment qualificades i ha de comptar amb una representació dels usuaris.
193.2 El president del consell ha de ser membre de l’ens local.
193.3 Actua com a secretari del consell qui ho sigui de la corporació, sens perjudici de les delegacions que pugui realitzar legalment.
193.4 Correspon al consell d’administració el govern i la direcció superior del servei. El consell ha d’actuar amb subjecció a les directrius del ple corporatiu i, en general, sota les orientacions dels òrgans locals de govern dins de les competències respectives. 193.5 Són funcions del consell les que li atribueixi l’acord d’establiment de l’organització especial o el reglament del servei i, en general, les que de manera expressa no siguin atribuïdes a un altre òrgan.
193.6 Els actes del consell d’administració poden ser impugnats mitjançant el recurs ordinari davant l’òrgan corresponent de l’ens local, llevat que l’acord de creació disposi un altre règim.
Gerent
194.1 El gerent és designat pel president de l’ens local a proposta del consell d’administració. La relació amb l’ens local es regula pel que disposa la legislació sobre el personal al servei dels ens locals.
194.2 Són funcions del gerent:
a) Executar i fer complir els acords del consell d’administració.
b) Gestionar, dirigir de manera immediata i inspeccionar el servei.
c) Les altres que li assignin les normes reguladores del servei i de l’organització especial o que li encarregui el consell d’administració.
Règim contractual
La contractació d’obres i subministraments s’ha d’adaptar al que preveu la legislació de contractació aplicable als ens locals, tenint en compte les característiques derivades del reglament d’organització del servei i de l’acord de creació d’aquest.
Personal
El personal adscrit a l’organització especial que gestiona el servei és el propi de l’ens local, sigui funcionari o laboral, el qual manté la relació de dependència amb la corporació.
Béns
Els béns adscrits a l’organització especial no constitueixen patrimoni propi i els que adquireixi amb motiu de la gestió del servei s’incorporen al patrimoni general de l’ens local.
Secció pressupostària i comptabilitat. Compte i fiscalització
198.1 L’organització especial del servei ha de comptar amb una secció pròpia en el pressupost de l’ens local i amb una comptabilitat especial.
198.2 El consell d’administració de l’organització ha de retre anualment una memòria i un compte de la gestió del servei, sens perjudici del que estableix la legislació d’hisendes locals.
198.3 La funció interventora, de control financer i d’eficàcia del servei s’ha d’exercir d’acord amb el que estableix així mateix la legislació aplicable d’hisendes locals.
Supòsits de creació
199.1 Els ens locals poden gestionar directament els serveis públics de la seva competència, mitjançant el corresponent organisme autònom, dotat de personalitat jurídica, el qual té plena capacitat per al compliment dels fins que en determinen la constitució.
199.2 L’ens local pot crear l’organisme autònom. També es pot constituir adquirint béns de particulars adscrits a una determinada finalitat per compra, donació o disposició fundacional, en aquest cas d’acord amb la voluntat del fundador.
199.3 En qualsevol d’aquests supòsits s’ha de seguir el procediment que regulen la legislació aplicable i aquesta secció.
Estatuts
200.1 Els organismes autònoms locals es regeixen pels seus estatuts que aprovi el ple de la corporació, per les normes contingudes en el reglament del servei i per les de caràcter imperatiu de dret intern i comunitari.
200.2 Els estatuts s’han de referir, entre d’altres, als aspectes següents:
a) Els òrgans de govern i les atribucions.
b) Els recursos econòmics que s’assignin.
c) Els béns que s’adscriguin a l’organisme.
d) Les facultats de tutela per part de l’ens local titular del servei.
e) Les funcions sobre l’organització i l’administració del servei.
f) L’extinció de l’organisme i els efectes d’aquesta.
Procediment de constitució i d’aprovació dels estatuts
201.1 La constitució de l’organisme autònom local i l’aprovació dels estatuts s’han d’ajustar al procediment següent:
a) Correspon al ple de la corporació l’aprovació inicial.
b) L’acord de constitució i els estatuts s’han de sotmetre a informació pública per un termini mínim de trenta dies per a l’examen i la presentació d’al·legacions i suggeriments.
c) El ple ha de resoldre les al·legacions formulades i, si s’escau, procedir a l’aprovació definitiva en el termini de tres mesos a comptar des de l’acord d’aprovació inicial.
d) El text dels estatuts s’ha de publicar íntegrament en el Butlletí Oficial de la província i inserir una referència d’aquesta publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
e) L’organisme autònom s’ha d’inscriure en la secció complementària del registre d’ens locals que porta el Departament de Governació.
201.2 S’exceptua de la tramitació que estableix l’apartat 1 d’aquest article el cas en què l’organisme autònom tingui per objecte la gestió d’un servei públic econòmic de caràcter essencial i reservat per prestar-se en règim de monopoli, sempre que en el procediment establert a l’article 183 i concordants es prevegi la creació de l’organisme i s’incloguin els estatuts.
201.3 L’organisme de caràcter econòmic no pot tenir a la vegada com a objecte un servei públic i una activitat econòmica que no tingui la consideració de servei públic.
Òrgans de govern
202.1 Els estatuts han d’establir els òrgans de govern de l’organisme, que ha de comptar, en tot cas, amb un president, una junta de govern i un gerent.
202.2 Correspon al ple de l’ens local la designació, el cessament o la substitució dels òrgans de govern. Els estatuts poden preveure la presència de representants socials a la junta de govern si la classe del servei o el nombre de treballadors ho fa aconsellable.
202.3 A manca de la regulació estatutària regeix, en tot el que sigui procedent, el que disposa la secció segona del capítol 2 d’aquest títol.
Hisenda
La hisenda dels organismes autònoms es regeix pel que estableix la legislació aplicable sobre hisendes locals i, en aquest sentit, s’han de tenir en compte, entre d’altres, les regles següents:
a) L’organisme ha d’elaborar anualment un pressupost adaptat a les normes sobre l’estructura pressupostària dels ens locals, el qual s’ha d’integrar al pressupost general de l’ens. A aquest fi, el pressupost de l’organisme s’ha de trametre a l’ens local del qual depèn abans del 15 de setembre de cada any, acompanyat de la documentació que preveu la legislació sobre hisendes locals.
b) El pressupost de l’organisme no pot incloure augments de personal sense l’autorització de l’ens local.
c) Els beneficis que s’obtinguin amb les operacions comercials, industrials o anàlogues, si s’escau, s’integren en el pressupost de l’organisme.
d) El procediment del cobrament dels crèdits és de caràcter administratiu i la recaptació executiva l’han de realitzar els serveis recaptadors de l’ens local, d’acord amb les regles aplicables a aquest.
e) Les operacions de crèdit i de tresoreria les aprova l’ens local del qual depèn l’organisme dins dels límits legalment establerts. Els crèdits concertats pels esmentats organismes computen a la càrrega financera dels ens locals de què depenen, d’acord amb el que estableix la normativa d’hisendes locals.
f) L’organisme pot proposar que determinats crèdits es considerin ampliats automàticament en la mesura que es produeixin els ingressos correlatius.
g) Les funcions de fiscalització i control de la gestió econòmica, financera i pressupostària i les de comptabilitat, tresoreria i recaptació, les han de realitzar la intervenció i la tresoreria de l’ens local, d’acord amb les competències respectives, bé directament o per mitjà de delegacions.
Patrimoni
204.1 Els organismes autònoms han de posseir un patrimoni especial afectat als fins específics per als quals es constitueixen. Els béns que l’ens local adscrigui per al compliment dels seus fins conserven la qualificació jurídica originària.
204.2 L’organisme ha de formar un inventari dels béns i drets de la manera que estableix la normativa sobre patrimoni dels ens locals. L’esmentat inventari s’ha d’integrar a l’inventari general de l’ens local, mitjançant un annex.
204.3 Els béns immobles adquirits pels organismes autònoms amb càrrec als seus pressupostos s’han d’inscriure al Registre de la propietat a nom seu, amb referència també de la corporació local de la qual depenguin.
204.4 Els organismes autònoms no poden alienar els béns afectats de manera directa i permanent al compliment de les seves finalitats. L’alienació d’altres béns de caràcter patrimonial exigeix l’autorització prèvia de l’ens local i resta subjecta al procediment que estableixen la Llei municipal i de règim local de Catalunya i les normes reglamentàries aplicables, tret de l’alienació dels béns adscrits pel mateix ens local per ser transformats, i la dels béns que adquireixi l’organisme per ser retornats al tràfic jurídic, per constituir-ne l’objecte de la seva activitat, sempre que s’hagi previst als estatuts.
204.5 Els beneficis que s’obtinguin de la prestació del servei, una vegada cobertes les despeses, s’han de destinar de la manera i per a les finalitats que determini la junta de govern del mateix organisme, d’acord amb els estatuts.
Règim contractual
205.1 La contractació d’obres, de serveis necessaris per al funcionament de l’organisme autònom i de subministraments s’ha de subjectar al que preveu la legislació de contractació administrativa que regeix per a l’ens local, sens perjudici del que estableix l’article 210 d’aquest Reglament per als organismes autònoms de caràcter econòmic. No obstant això, els estatuts poden determinar les característiques pròpies de contractació que, respecte al règim general, es derivin de l’organització administrativa peculiar de l’organisme.
205.2 Els actes adoptats per l’òrgan que adjudiqui el contracte poden ser objecte de recurs per motiu d’infracció del Dret comunitari europeu en matèria de contractes públics o de les normes nacionals de transposició d’aquell, perquè es compleixin els criteris d’eficàcia i rapidesa, d’acord amb el que estableix la Directiva de la CEE de 21 de desembre de 1989.
205.3 La mesa de contractació l’integren el president de la junta de govern, el gerent i el secretari de la corporació.
Personal
Els funcionaris de l’ens local que presten serveis en els organismes autònoms que en depenen mantenen la situació de servei actiu en aquell, llevat que s’integrin a la funció pública pròpia dels organismes. En qualsevol cas, l’organisme autònom ha d’assumir totes les obligacions de l’ens local del qual depengui, respecte de l’esmentat personal.
Recursos
Contra els actes administratius dictats pels organismes autònoms es pot interposar recurs ordinari davant l’òrgan corresponent de l’ens local, llevat que els estatuts prevegin altrament.
Extinció
L’organisme autònom local s’extingeix:
a) Per acord del ple de la corporació, quan es consideri convenient gestionar el servei per una altra modalitat diferent, entre les previstes legalment.
b) Per la finalització del termini assenyalat en l’acord de constitució.
c) Per la consecució del fi o la impossibilitat del compliment d’aquest en el cas d’organisme autònom fundacional, amb l’acord previ de l’òrgan de govern superior.
Efectes de l’extinció
209.1 L’extinció de l’organisme autònom comporta que els béns, els drets i les obligacions s’incorporen al patrimoni de l’ens local, el qual el succeeix universalment.
209.2 Els béns que formen part de l’actiu, atesa la seva naturalesa, s’han d’incorporar al domini públic o als béns patrimonials de l’ens local.
209.3 Els béns procedents d’una donació o fundació han de rebre la destinació que hagin previst els donants o fundadors.
Especialitats dels organismes autònoms de caràcter econòmic
210.1 L’activitat i la forma de contractació dels organismes autònoms
que presten serveis de caràcter econòmic resta sotmesa a les normes de dret mercantil, civil o laboral, sens perjudici de les matèries que exceptuïn els estatuts i la normativa de contractació pública. Les relacions de tutela amb la corporació local de la qual depenen, com també els actes que impliquin l’exercici de potestats administratives, tenen, en tot cas, caràcter administratiu.
210.2 Aquests tipus d’organismes autònoms han d’elaborar anualment un programa d’actuació, inversions i finançament que respongui als objectius plurianuals que en justifiquen l’existència, el qual ha de contenir: a) El detall de les inversions a executar durant l’exercici.
b) L’especificació de les aportacions de les administracions públiques i altres fonts de finançament de les inversions. Les aportacions han de respectar les regles de la lliure concurrència que contenen l’ordenament nacional i el Dret comunitari europeu, en especial, pel que fa a les ajudes públiques.
c) Els objectius a aconseguir durant l’exercici, entre els quals hi han de figurar els ingressos que s’espera generar per mitjà de vendes, si s’escau.
d) Una memòria corresponent a l’avaluació econòmica de les inversions a escometre durant l’exercici.
210.3 El programa d’actuació s’ha de trametre al president de la corporació abans de l’1 de juny de cada any. El programa l’aprova simultàniament amb el pressupost general el ple de l’ens local, d’acord amb la normativa reguladora de les hisendes locals, i s’ha d’incloure com a annex del mateix pressupost.
Règim
211.1 Els serveis locals de caràcter econòmic es poden gestionar directament per mitjà d’una societat mercantil.
211.2 En aquest cas, el servei s’exerceix en règim d’empresa privada i el capital social pertany íntegrament a l’ens local.
211.3 La societat ha d’adoptar la forma de responsabilitat limitada o de societat anònima i actua amb subjecció a les normes de dret mercantil, sens perjudici de les matèries exceptuades per l’acord de creació, les referents a les funcions de direcció i vigilància que exerceixi l’ens local sobre ella i les de contractació i d’altres de caràcter administratiu a què es refereixen els articles 217 i 225 d’aquest Reglament.
Formes de creació i procediment
212.1 Aquestes societats es poden instituir:
a) Per fundació simultània per l’ens local.
b) Per l’adquisició per part de l’ens de totes les accions o les participacions d’una altra societat.
c) Per l’adquisició de totes les accions o participacions de titularitat privada d’una societat mercantil amb capital parcialment públic del qual és titular l’ens local.
212.2 El règim específic d’aquestes societats és aplicable a partir de la constitució i la inscripció de la societat i, si s’escau, l’adquisició de les accions.
212.3 Quan la societat de capital íntegrament públic provingui de la transformació d’una societat anònima o de responsabilitat limitada, inicialment privades, no es pot modificar l’objecte social. En aquest cas, haurà de justificar-se degudament en l’expedient l’adquisició de les accions si la societat que les transmet no presenta sanejat l’estat financer.
212.4 El capital social ha d’estar totalment desemborsat des del moment de la constitució de la societat i no es pot transferir, sens perjudici del que estableix l’article 283.1.d) d’aquest Reglament.
212.5 L’acte previ de la constitució de la societat i l’aprovació dels estatuts per l’ens local s’han de tramitar d’acord amb el procediment que regula l’article 201 d’aquest Reglament.
212.6 La societat legalment constituïda s’ha d’inscriure en la secció complementària del Registre d’ens locals que porta el Departament de Governació.
Accions sense dret a vot
213.1 La societat pot emetre accions sense dret a vot, d’acord amb el que estableix la legislació societària aplicable.
213.2 Els titulars d’aquest tipus d’accions resten exclosos del dret de participar en la designació dels vocals del consell d’administració i de la gestió i presa de decisions de la societat.
213.3 La societat pot emetre accions sense dret a vot per un import nominal no superior a la meitat del capital social i ha de garantir als titulars de les accions el dret a percebre un dividend mínim anual, d’acord amb el que estableix la legislació de societats, i establir les garanties que els confereix la normativa mercantil, en especial, enfront a la reducció del capital social per pèrdues i el dret a percebre el reemborsament del valor desemborsat, amb caràcter preferent, en cas de dissolució.
Béns
214.1 Els béns de domini públic adscrits pels ens locals a aquest tipus de societats per al compliment dels seus fins conserven la qualificació jurídica originària i l’adscripció no implica transmissió del domini ni desafectació.
214.2 Els béns patrimonials aportats s’incorporen directament al patrimoni de la societat. L’aportació en espècie ha de ser objecte de valoració, de conformitat amb la legislació mercantil aplicable al tipus de societat de què es tracti.
214.3 Es poden constituir drets reals d’aprofitament sobre els béns de domini públic a favor de la societat.
214.4 Els béns patrimonials que adquireixi posteriorment la societat s’integren al seu patrimoni.
214.5 Abans que el ple de la corporació aprovi l’aportació dels béns patrimonials, s’ha de demanar, quan calgui, l’informe previ al Departament de Governació i, en tot cas, se li ha de donar compte, als efectes que estableix la normativa del patrimoni dels ens locals.
Inventari i registre
215.1 Els béns de domini públic adscrits a les societats han de constar amb aquesta circumstància a l’inventari de béns de la corporació i se n’ha d’estendre una nota informativa al Registre de la propietat.
215.2 S’ha de formar un inventari dels béns i dels drets de la societat, el qual s’integra a l’inventari general consolidat de l’ens local de qui depèn mitjançant un annex.
Comptabilització de béns i drets
El valor dels béns de domini públic adscrits a la societat no ha d’aparèixer reflectit a la comptabilitat d’aquesta.
En el supòsit que la societat sigui titular d’un dret d’aprofitament sobre aquells béns, el valor estimat s’ha de comptabilitzar a l’actiu de la societat, com també el dels béns patrimonials dels quals sigui titular.
Normes reguladores de caràcter administratiu
217.1 Es regeixen per les normes de dret administratiu l’acte previ de la constitució de la societat, els de la coordinació d’aquesta amb l’ens local, el de la supressió del servei públic corresponent, com també, els supòsits a què es refereix l’article 225.2 d’aquest Reglament.
217.2 Tenen igual caràcter els actes d’aplicació de les normes reglamentàries del servei, ja siguin d’àmbit estatal, de Catalunya, o del mateix ens local, d’acord amb les competències respectives, i els derivats de la potestat expropiatòria i d’altres potestats de dret públic que exerceixi l’ens local que afectin la societat.
217.3 Els altres actes de la societat resten subjectes al dret privat.
Caràcter de les relacions amb tercers
218.1 Els contractes i les relacions amb tercers per part de les societats tenen caràcter mercantil, sens perjudici del que estableix l’article 225.2 d’aquest Reglament respecte a l’adquisició de béns i la contractació d’obres.
218.2 Són aplicables a l’activitat d’aquestes societats les normes generals de la responsabilitat patrimonial derivada del funcionament dels serveis públics.
Òrgans de la societat
219.1 La direcció i l’administració de la societat les exerceixen els òrgans següents:
a) La junta general, assumida pel ple de l’ens local.
b) El consell d’administració.
c) La gerència.
219.2 Sens perjudici del que disposa la legislació mercantil sobre la matèria, la societat ha de tenir un secretari, que pot ser el de la corporació, i al qual, entre les seves funcions, correspon estendre les actes dels òrgans col·legiats.
Atribucions i funcionament dels òrgans de la societat
220.1 Els estatuts de la societat han de determinar les atribucions, la manera de designació i el règim de funcionament dels seus òrgans.
220.2 El ple de la corporació, quan actuï com a junta general de la societat, es regeix, quant a la manera de realització de les reunions i l’adopció d’acords, per la legislació de règim local, i respecte de les altres qüestions compreses dins de l’objecte social, per la legislació mercantil i pels estatuts de la societat.
220.3 Els estatuts poden preveure que la junta general tingui una composició inferior a la del ple de la corporació, i en aquest cas han de determinar el nombre de membres i la ponderació del vot en funció dels grups polítics que la integren.
Designació dels administradors
221.1 La junta general nomena els membres del consell d’administració en els termes que estableixen els estatuts, a favor de persones professionalment qualificades.
221.2 Els estatuts poden preveure la designació d’un o de diversos administradors en representació dels usuaris.
221.3 La durada del càrrec s’ha de fixar als estatuts, d’acord amb el règim societari que sigui procedent.
Gerència i personal
222.1 La gerència és designada per la junta general.
222.2 En el supòsit que sigui ocupada per una persona física, el lloc que ocupi el gerent i els de la resta de personal de la societat tenen caràcter laboral, els quals no adquireixen en cap cas la condició de funcionari. Per a la selecció d’aquest personal regeixen els principis d’igualtat, publicitat, capacitat i mèrit.
Ajudes econòmiques i control financer
223.1 Els ens locals no poden concedir a les societats ajudes que comportin avantatges econòmics gratuïts, a càrrec dels seus fons, que falsegin o amenacin falsejar la lliure concurrència.
223.2 La funció interventora i les de control financer i d’eficàcia de la societat es realitzen d’acord amb el que preveu la legislació reguladora de les hisendes locals i les normes mercantils aplicables.
Coordinació pressupostària i financera i comptabilitat
224.1 Aquest tipus de societats estan subjectes a la programació, a la coordinació pressupostària i financera i a la tresoreria de l’ens local, per mitjà dels plans i els programes comuns que aprova el ple de la corporació.
224.2 Els estats de previsió de les despeses i els ingressos de la societat s’han d’integrar en el pressupost general de l’ens local.
224.3 La societat està sotmesa al règim de comptabilitat pública, sens perjudici que s’adapti a la legislació mercantil aplicable i al pla general de comptabilitat vigent per a les empreses espanyoles.
Programa d’actuació i règim de contractació
225.1 La societat ha d’elaborar anualment un programa d’actuació, inversions i finançament, en els termes que estableix l’article 210.2 i 3 d’aquest Reglament.
225.2 L’adquisició de béns immobles i la contractació d’obres s’han de sotmetre a un procediment que s’adapti als principis de publicitat i de concurrència de la contractació.
225.3 Els béns aportats pel mateix ens local per ser transformats per la societat i els adquirits per aquesta per ser retornats al tràfic jurídic poden ser alienats directament, si així ho requereix l’objecte social i ho han previst els estatuts.
Dissolució de la societat
226.1 La societat es dissol per les causes que estableix la legislació societària mercantil aplicable i per la supressió del servei per l’ens local titular.
226.2 Quan les pèrdues ultrapassin la meitat del capital social s’ha de convocar la junta general, en el termini de dos mesos des que el consell d’administració tingui coneixement d’aquesta situació, perquè adopti les mesures procedents.
226.3 En cas de dissolució de la societat, l’ens local ha de resoldre sobre la continuïtat i, si s’escau, la forma de gestió del servei.
Societats mercantils amb capital íntegrament públic que pertany a diverses corporacions locals
227.1 En el cas que es constitueixi una societat amb capital íntegrament públic aportat per diverses corporacions locals, cadascuna d’elles ha de complir el tràmit escaient per a la constitució i la dissolució, si s’escau, que preveu aquest Reglament. En el supòsit de dissolució, ha de resoldre, a més, sobre la continuïtat i la manera de prestar el servei.
227.2 La distribució de la representació respectiva en els òrgans de govern i d’administració de la societat s’ha de fer d’acord amb el que prevegin els estatuts.
Objecte
Poden ser gestionats de manera indirecta, per qualsevol de les modalitats previstes a l’article 188.3 d’aquest Reglament, els serveis de la competència de l’ens local que tinguin un contingut econòmic que els faci susceptibles d’explotació pels empresaris.
Potestat sobre el servei
L’ens local manté sobre els serveis la gestió dels quals es contracta, la titularitat i les potestats de direcció i de control que es deriven de la mateixa ordenació legal del servei i d’aquest Reglament, per preservar-ne el bon funcionament.
Actuacions administratives prèvies
La contractació de la gestió de serveis públics ha d’anar documentada amb les actuacions següents:
a) El projecte d’obres, quan sigui necessari.
b) El plec de clàusules d’explotació.
c) L’expedient de contractació administrativa i, si s’escau, l’aprovació de la despesa corresponent.
Projecte d’obres
El projecte d’obres necessàries, si s’escau, l’ha de redactar el mateix ens local, els empresaris que optin a l’adjudicació del servei, o mitjançant la convocatòria de concurs de projectes, segons determini l’òrgan competent de la contractació.
Plec de clàusules d’explotació
232.1 En la contractació de la gestió dels serveis locals, s’han de fer constar, en el que s’escaigui, les clàusules següents:
a) El servei la gestió del qual es contracta i les seves característiques.
b) Les obres i les instal·lacions, si s’escau, que el contractista ha de realitzar subjectes a reversió, i les garanties necessàries perquè en finalitzar el contracte, les instal·lacions, els béns i el material integrat en el servei reverteixin al patrimoni de l’ens local en condicions normals d’ús.
c) Els béns i les instal·lacions de l’ens, si s’escau, l’explotació dels quals s’entrega al contractista.
d) El termini del contracte, segons les característiques del servei i les inversions que s’hagin de realitzar.
Aquest termini no pot ser superior a cinquanta anys, incloses les pròrrogues que, si s’escau, puguin concedir-se.
e) Les tarifes que, si s’escau, s’han de percebre dels usuaris i el procediment per a la revisió, quan calgui.
f) La classe, la quantia, els terminis i les formes d’entrega de la subvenció al contractista, quan s’atorgui.
g) El cànon o la participació que ha de satisfer, quan calgui, el contractista a l’ens local.
h) L’obligació del contractista de mantenir en bon estat les obres i les instal·lacions.
i) La fiança provisional i definitiva que ha de prestar l’empresari.
j) Les relacions amb els usuaris.
k) Els supòsits d’incompliment i establiment de les sancions corresponents.
l) Els supòsits d’extinció del contracte.
m) La menció del reglament regulador del servei.
232.2 El plec de clàusules d’explotació s’ha de sotmetre a informació pública en un termini no inferior a vint dies.
Nul·litat de clàusules
Són nul·les les clàusules següents:
a) Les que confereixen al gestor un dret de preferència per prestar el servei després de l’extinció del contracte.
b) Les que estableixen la no revisió de les tarifes durant la vigència del contracte, en el cas de retribució del gestor mitjançant les que ha de percebre dels usuaris.
c) Aquelles per les quals l’ens local renuncia a fiscalitzar el servei o, si s’escau, a imposar-hi modificacions, a declarar la resolució del contracte o a no fer ús de les potestats del rescat i, quan sigui procedent, la intervenció de la concessió.
d) Les que disposin la no reversió a l’ens local de les instal·lacions i els béns que hagin estat amortitzats durant la vigència del contracte, quan estiguin afectats al servei i siguin necessaris per al funcionament.
Expedient de contractació
234.1 Els contractes de gestió indirecta de serveis públics locals s’han d’adjudicar d’acord amb el procediment i les normes establertes per la legislació de contractació aplicable als ens locals, per la normativa de règim local i per aquest Reglament.
234.2 En especial, s’han de tenir en compte, entre d’altres, les regles següents:
a) La publicitat i la lliure concurrència de la contractació, referent tant a l’anunci indicatiu del volum total de contractes que es prevegi adjudicar durant els dotze mesos següents, com al del contracte concret i al resultat.
b) La no discriminació dels empresaris per raó de la nacionalitat, inclòs el que afecta les especificacions tècniques.
c) El procediment per a la selecció dels contractistes mitjançant el sistema obert, el restringit o el negociat, i els supòsits en què pot aplicar-se aquest procediment.
d) Les regles de la justificació de la capacitat tècnica dels contractistes.
e) Els criteris d’adjudicació dels contractes per oferir el preu més baix o constituir l’oferta més avantatjosa, supòsit aquest en el qual s’han de valorar diferents aspectes en funció del contracte, com la qualitat, la perfecció tècnica, les característiques estètiques i funcionals, l’assistència i el servei tècnic, la data o el termini d’entrega.
234.3 El contracte de gestió de serveis s’adjudica ordinàriament, pel procediment obert o restringit, mitjançant concurs, d’acord amb la normativa reguladora de la contractació administrativa. En el supòsit de la concessió, s’han de tenir en compte les especialitats que conté l’article 246 d’aquest Reglament.
234.4 L’adjudicació negociada solament és procedent en els supòsits que preveu i autoritza l’esmentada legislació de contractes aplicable als ens locals.
234.5 L’adjudicació del contracte s’ha de publicar d’acord amb el que estableix la normativa de règim local i de contractació.
Obligacions del contractista
Sens perjudici de les obligacions específiques que s’estipulin en el contracte, són obligacions del contractista:
a) Prestar el servei amb la continuïtat i la regularitat que hagi acordat l’ens local contractant sense altres interrupcions que les que es produirien si la gestió es prestés de forma directa. En cas d’extinció normal del contracte, el contractista ha de prestar el servei fins que un altre es faci càrrec de la seva gestió.
b) Admetre qualsevol persona que compleixi els requisits establerts reglamentàriament en la utilització del servei.
c) Respondre dels danys que es derivin del funcionament del servei, llevat que s’hagin produït per actes realitzats en compliment d’una clàusula imposada per la corporació amb caràcter ineludible.
d) No alienar béns que hagin de revertir a l’ens local, si s’escau, ni gravar-los, llevat d’autorització expressa d’aquell.
e) Informar l’administració del funcionament del servei i, quan calgui, de l’execució de les obres i instal·lacions al seu compte, com també dels comptes d’explotació i de la situació patrimonial en relació amb la gestió del servei.
f) Prestar el servei per si mateix, sens perjudici del que estableix l’article 242 d’aquest Reglament.
g) Les altres obligacions derivades de l’exercici de les potestats que corresponen a l’administració.
Drets de l’empresari
L’empresari té els drets derivats del contracte específic que se subscrigui segons la forma de gestió de què es tracti i, en especial, el de percebre les prestacions econòmiques previstes i el de la revisió, si s’escau, en els termes que estableixi el mateix contracte.
Obligacions de l’administració
L’administració contreu les obligacions que es deriven del contracte i, en general, les següents:
a) Satisfer al contractista les prestacions econòmiques en la quantia i els terminis convinguts, i la seva revisió, si s’escau.
b) Indemnitzar l’empresari en cas d’assumir directament l’administració la gestió del servei o de la supressió d’aquest.
c) Posar a disposició del contractista els béns i les instal·lacions que s’hagin convingut.
d) Atorgar al contractista la protecció adequada per a la prestació del servei.
e) Respondre davant tercers, amb caràcter subsidiari, dels danys derivats del funcionament del servei, en cas d’insolvència del contractista.
Potestats de l’administració
Correspon als ens locals la potestat de direcció i control del servei públic, en virtut de la qual el poden modificar i suprimir, i, en la concessió, també exercir les facultats que estableix l’article 248 d’aquest Reglament.
Incompliment per part de l’administració
239.1 L’incompliment del contracte per l’administració té els efectes que determinen aquest Reglament, l’ordenament jurídic i les estipulacions contractuals.
239.2 Amb caràcter general, l’administració ha d’indemnitzar els perjudicis que es deriven de l’incompliment del contracte, els quals s’han de fixar d’acord amb el que s’hagi convingut i, si no hi ha acord, pel que estableix la Llei d’expropiació forçosa.
Incidències
Amb caràcter general, llevat del procediment establert per als casos específicament regulats, les incidències sorgides entre l’ens local i el contractista que gestiona el servei derivades de la diferent interpretació o de la necessitat de modificar les condicions contractuals, es tramiten mitjançant un expedient contradictori que comprèn les actuacions següents: a) La proposta de la unitat administrativa de l’ens local de la qual depèn el servei.
b) L’audiència al gestor i l’informe del tècnic, en el termini de deu dies.
c) L’informe jurídic i successiu de la intervenció de fons en el termini de deu dies.
d) La resolució de l’òrgan competent per a la contractació, en el termini de vint dies. El procediment s’ha de resoldre en el termini de dos mesos a comptar de l’inici, i la manca de resolució dins d’aquest termini produeix efectes desestimatoris de la pretensió.
Extinció del contracte
Són causes d’extinció del contracte de gestió de serveis locals:
a) El compliment del termini establert en el contracte.
b) La resolució d’aquest per incompliment de les obligacions essencials de l’empresari o de l’administració.
c) El rescat del servei per l’administració.
d) La supressió del servei per raons d’interès públic.
e) La declaració de fallida, mort o incapacitat de l’empresari individual. No obstant això, en el cas de mort o incapacitat d’aquest, pot continuar el contracte, d’acord amb el que disposa la legislació administrativa, sempre que es compleixin les garanties tècniques i econòmiques necessàries.
f) La declaració de fallida o l’extinció de la persona jurídica gestora.
g) La suspensió de pagaments quan impossibiliti la prestació del servei. En altre cas, l’ens local de manera potestativa, pot continuar el contracte si el contractista presta les garanties suficients, al seu criteri, per a l’execució d’aquell.
h) El mutu acord entre l’administració i l’empresari.
i) Les actuacions de l’empresari que impedeixin o menyscabin les potestats de direcció i de control del servei públic que corresponguin a l’ens local.
j) No prestar el gestor directament el servei, llevat dels supòsits de l’article 242 d’aquest Reglament, i si es tracta d’una societat mercantil, quan la transmissió de les accions o participacions sigui rellevant i determini l’alteració de la direcció o del control de la societat o la modificació substancial de les condicions de l’atorgament del contracte.
k) Les altres causes específiques que estableix aquest Reglament per a cada contracte i les que s’estableixin en el mateix contracte i en el plec de clàusules d’explotació.
Subcontractació
242.1 Llevat que el contracte disposi una altra cosa o que de la naturalesa i les condicions d’aquest se’n dedueixi que la gestió l’ha de realitzar de manera total i directa el mateix empresari i s’hagi previst en la convocatòria del procediment d’adjudicació, aquell pot concertar amb tercers l’execució de prestacions accessòries, els quals resten obligats respecte de l’empresari principal, únic responsable de la gestió del servei davant l’ens local.
242.2 Els subcontractes que se subscriguin, els ha d’autoritzar l’ens local titular del servei.
Objecte
243.1 La concessió dels serveis locals comporta que el concessionari assumeix la gestió i l’explotació del servei, sota el seu propi risc, i que aporta els mitjans personals, materials i tècnics necessaris. La concessió també pot comprendre la realització de les obres necessàries per establir el servei.
243.2 Correspon exclusivament a l’ens local l’atorgament de la concessió de serveis de la seva competència en el propi territori.
Ordenació jurídica
244.1 En l’ordenació jurídica de la concessió és principi bàsic que el servei concedit continua tenint, en tot moment, la qualificació de servei públic de la corporació local a la competència de la qual està atribuït.
244.2 En el règim de la concessió s’ha de diferenciar: a) El servei objecte d’aquesta, les característiques del qual són lliurement modificables per l’ens concedent per motius d’interès públic.
b) La retribució econòmica del concessionari, l’equilibri de la qual, segons les bases que hagin servit per a l’atorgament de la concessió, ha de mantenir-se, en tot cas, en funció de l’amortització necessària, durant el termini d’aquella, del cost de l’establiment del servei que hagués satisfet, com també de les despeses d’explotació i del benefici industrial normal.
244.3 Els actes dels concessionaris realitzats en l’exercici de les funcions atorgades són susceptibles de recurs ordinari davant l’òrgan que correspongui de la corporació concedent.
Sol·licitud de la concessió
245.1 Quan un particular sol·liciti a iniciativa pròpia la concessió d’un servei local, ha de presentar una memòria sobre el servei que es tracti de gestionar, en la qual s’ha de justificar la conveniència de prestar-lo en règim de concessió.
245.2 L’ens local ha d’examinar la petició i, atesa la necessitat o no de l’establiment del servei i la conveniència per als interessos generals de la gestió per concessió, l’admetrà a tràmit o la rebutjarà.
245.3 Si se sol·licita una compensació econòmica, la corporació ha d’expressar, en el supòsit de l’admissió, si l’accepta o la rebutja, en principi. En cas afirmatiu, s’ha de determinar la partida pressupostària a càrrec de la qual s’ha d’imputar.
Licitació i adjudicació
246.1 Un cop aprovats per l’ens local, si s’escau, el projecte d’obres i el plec de clàusules d’explotació que hagi de servir de base a la concessió del servei d’acord amb l’article 232, i complerts els tràmits a què es refereix la secció primera d’aquest capítol, s’ha de convocar la licitació pública per a l’adjudicació.
246.2 El procediment de la licitació s’ha d’ajustar a les normes generals de la contractació administrativa, i correspon a l’ens local establir els criteris d’acord amb els quals s’ha d’adjudicar el concurs. Entre aquests criteris hi han de constar els que comporten millors avantatges per als usuaris i entre ells, les rebaixes de les tarifes, sens perjudici de la possibilitat d’altres millores, com la rebaixa de la subvenció, si s’escau, avantatge per a l’administració en forma de cànon o participació en els beneficis, l’anticipació del termini de reversió o les que estableix l’article 234.2.e) d’aquest Reglament.
246.3 En els supòsits en què la competència correspon al ple de la corporació local, l’acord s’adopta, quan calgui, amb el quòrum que estableix l’article 112.3 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Garanties i formalització de la concessió
247.1 Les garanties s’han de constituir en la forma, els terminis i els efectes establerts en la normativa de contractació administrativa i amb la quantia que es fixi al plec de clàusules administratives, d’acord amb les regles generals d’aquella normativa.
247.2 En el supòsit que l’objecte de la concessió inclogui l’execució d’obres revertibles a l’ens local, la garantia definitiva referent a aquestes pot tornar-se al concessionari quan acrediti haver-les realitzat per un valor equivalent a la tercera part.
247.3 Constituïda la garantia definitiva i, si s’escau, pagat o consignat el valor del projecte, s’ha de formalitzar la concessió, d’acord amb el que estableix la normativa sobre contractació aplicable.
Potestats de l’ens concedent
L’ens concedent té les potestats següents:
a) Ordenar discrecionalment les modificacions que l’interès públic exigeix, de la mateixa manera que quan es gestiona directament el servei i, entre d’altres, la variació de la qualitat, la quantitat, el temps o el lloc de les prestacions en què consisteix el servei, i l’alteració de la retribució del concessionari, sens perjudici del règim específic en aquest supòsit, en especial quan la modificació de les tarifes depèn de l’autorització d’una altra administració.
b) Fiscalitzar la gestió del concessionari. A aquest efecte, l’ens local pot inspeccionar el servei, les obres, les instal·lacions i els locals, i la documentació relacionada amb l’objecte de la concessió, i dictar les ordres per mantenir o restablir la prestació corresponent.
c) Assumir temporalment la gestió directa del servei en els casos en què no el presti o no el pugui prestar el concessionari per circumstàncies que li siguin o no imputables.
d) Imposar al concessionari les sancions pertinents per raó de les infraccions que hagi comès en la prestació del servei.
e) Rescatar la concessió.
f) Suprimir el servei.
g) Extingir el contracte per qualsevol de les causes previstes a l’ordenament.
Deures de l’ens concedent
L’ens local titular del servei objecte de la concessió ha de:
a) Atorgar al concessionari la protecció adequada per tal que pugui prestar-lo degudament.
b) Mantenir l’equilibri financer de la concessió. A aquest efecte, ha de compensar econòmicament el concessionari, per raó de les modificacions que li ordeni introduir al servei que incrementin les despeses o disminueixin la retribució, i ha de revisar les tarifes i subvencions quan, encara que no hi hagi modificacions del servei, circumstàncies anormals i imprevisibles sobrevingudes determinin, en qualsevol sentit, la ruptura de l’equilibri econòmic.
c) Indemnitzar el concessionari pels danys i perjudicis que li ocasioni l’assumpció directa de la gestió del servei quan es produeix per motius d’interès públic que determinen el rescat de la concessió, independentment de la culpa de l’empresari, o en cas de supressió del servei.
Drets i obligacions del concessionari
250.1 La concessió ha d’atorgar al concessionari les facultats necessàries per prestar el servei.
250.2 Són drets del concessionari:
a) Rebre la retribució econòmica que correspongui per la prestació del servei.
b) Obtenir una compensació econòmica per tal que es mantingui l’equilibri econòmic de la concessió, en els casos en què es produeixi qualsevol de les circumstàncies a què fan referència els apartats b) i c) de l’article anterior.
c) Utilitzar els béns de domini públic necessaris per al servei.
d) Demanar a l’ens local que exerciti les potestats d’expropiació forçosa, imposició de servituds i desnonament administratiu per a l’adquisició del domini, drets reals o l’ús dels béns necessaris per al funcionament del servei, sens perjudici de les facultats que la legislació li atorga com a beneficiari de l’expropiació.
250.3 L’administració pot atorgar-li la possibilitat d’aplicar el procediment de constrenyiment per a la percepció de les tarifes.
250.4 Si l’ens concedent és un municipi, pot atorgar al concessionari el reconeixement de veïnatge a la seva persona, als dependents i als operaris.
250.5 Són obligacions del concessionari les que estipuli el contracte, sens perjudici de les generals que estableix l’article 235 d’aquest Reglament.
Retribució del concessionari
251.1 El concessionari percep com a retribució les tarifes autoritzades reglamentàriament.
251.2 Si com a forma de retribució, total o parcial, s’ha acordat l’atorgament d’una subvenció, aquesta no pot revestir la forma de garantia de rendiment mínim ni qualsevol altra modalitat susceptible d’estimular l’augment de les despeses d’explotació i, en general, una gestió econòmica deficient per al concessionari i el trasllat de les resultes d’aquella a l’ens concedent.
251.3 En tot cas, la retribució prevista per al concessionari s’ha de calcular de manera que permeti, mitjançant una bona i ordenada administració, amortitzar durant el termini de la concessió el cost de l’establiment del servei, cobrir les despeses d’explotació i obtenir un marge normal del benefici industrial, sens perjudici del fons de reversió establert.
252.4 La retribució s’ha de revisar, quan sigui procedent, en els supòsits a què es refereix l’article 249 d’aquest Reglament.
Via de constrenyiment
252.1 Si la corporació atorga al concessionari la utilització de la via de constrenyiment per percebre les prestacions econòmiques dels usuaris derivades de la concessió, ha de concretar el concepte o conceptes als quals és aplicable l’execució.
252.2 Quan el concessionari exercita la via de constrenyiment, ha de notificar a l’interventor de la corporació el descobert de forma fefaent, el qual, després de comprovar-ho, ha d’expedir la certificació corresponent.
Si els deutes són únicament i exclusiva pels conceptes als quals es refereix el constrenyiment i s’ha exhaurit el termini de recaptació voluntària, el tresorer de l’ens local ha de dictar el proveïment de constrenyiment.
252.3 Decretat el constrenyiment, el proveïment s’ha d’entregar a l’agència executiva de la corporació per al desenvolupament de les ulteriors fases del procediment.
Règim sancionador
El règim sancionador per al contractista incomplidor és el següent:
a) Les faltes lleus són sancionades amb multa, en la forma i la quantia que prevegi el plec de clàusules.
b) A les faltes greus correspon la imposició de sancions econòmiques o, en el cas de pertorbació del servei que posi en perill la gestió adequada o lesioni els interessos dels usuaris, la intervenció de la concessió, sempre que l’administració no decideixi, quan sigui procedent legalment, la resolució del contracte.
c) Les faltes molt greus són sancionades amb la resolució del contracte.
Intervenció del servei
254.1 Si de l’incompliment del contracte per part de l’empresari se’n deriva una pertorbació del servei o es produeix una lesió als interessos dels usuaris i l’administració no decideix la resolució del contracte, aquesta pot acordar intervenir el servei fins que aquelles causes desapareguin.
254.2 La intervenció del servei té caràcter sancionador quan suposi una reacció de l’ens concedent enfront d’un incompliment contractual greu imputable al concessionari.
254.3 Quan el servei sigui pertorbat per causes fortuïtes o de força major que el concessionari no pugui superar pels seus propis mitjans, l’actuació substitutòria de l’ens local no tindrà caràcter sancionador.
254.4 En virtut de la intervenció substitutòria, l’ens concedent s’encarrega directament, de manera temporal, del funcionament del servei.
Procediment de la intervenció
255.1 La circumstància o el fet que determina la intervenció del servei han de ser acreditats en un informe tècnic que adverteixi de la situació de la pertorbació o de la lesió que posa en perill la bona prestació del servei.
255.2 Aquest informe, juntament amb la resolució del president de la corporació d’iniciació de l’expedient, s’ha de traslladar al concessionari perquè, en el termini de quinze dies, al·legui el que consideri convenient als seus interessos.
255.3 Si el ple de la corporació atengués les circumstàncies tècniques i jurídiques que poden determinar la intervenció, com a conseqüència de l’incompliment del concessionari, li ha d’advertir que, en el cas que no corregeixi la situació irregular en el termini de temps adequat i suficient que per a això es fixi, portarà a terme la intervenció.
Abast de la intervenció del servei
La intervenció del servei per l’ens pot tenir un abast parcial o total respecte de les obligacions incomplertes pel concessionari.
Infraccions que determinen la intervenció
257.1 Les infraccions greus que impliquen la intervenció del servei per l’ens són les fixades, a aquest efecte, al plec de clàusules de la concessió.
257.2 Amb caràcter general i a l’esmentat efecte, es consideren faltes greus: a) Les infraccions en la prestació del servei que el pertorbin o l’alterin greument en el volum o la qualitat sense arribar a la paralització.
b) La desobediència per part del concessionari de les disposicions de la corporació sobre la conservació de les instal·lacions quan posi en perill la prestació del servei o la seguretat dels usuaris.
c) La resistència del concessionari a realitzar reformes preceptives ordenades per la corporació.
d) Les que causin lesions a la seguretat, la salubritat i els interessos legítims dels usuaris.
Efectes de la intervenció
258.1 Durant el temps que estigui intervingut el servei, l’ens local percep els drets establerts dels usuaris i utilitza el mateix personal i material adscrit, sense alterar les condicions de prestació d’acord amb l’ordenació jurídica del servei.
258.2 Amb aquest fi, l’ens local ha de designar un interventor tècnic que substitueixi totalment o parcial els elements directius de l’empresa concessionària.
258.3 L’explotació temporal s’efectua per compte i risc del concessionari, al qual s’ha de lliurar, en finalitzar la intervenció, el saldo actiu que resulti després d’haver-se satisfet totes les despeses, incloses les retribucions i els emoluments de l’interventor.
258.4 En tot cas, l’empresari ha d’abonar a l’administració els danys i perjudicis que efectivament li hagi irrogat.
Duració de la intervenció
259.1 La intervenció del servei dura fins que el concessionari estigui en condicions, a criteri de l’ens concedent, de seguir la gestió normal de l’empresa.
259.2 El concessionari pot sol·licitar l’acabament de la intervenció si acredita estar en condicions de gestionar normalment el servei i així ho accepta la corporació.
259.3 En tot cas, la duració màxima de la intervenció ha de ser:
a) La que estableixi el plec de clàusules.
b) En defecte de l’anterior, la que determini l’ens local interessat, sense que pugui excedir de dos anys, ni de la tercera part del termini que resti per finalitzar la concessió.
Extinció de la concessió
260.1 Sens perjudici del que estableixen els articles 239 i 241, la concessió s’extingeix:
a) Per l’acabament del termini i de les pròrrogues concedides, si s’escau.
b) Per la demora superior a sis mesos per part de l’administració en l’entrega a l’empresari de la subvenció o dels mitjans auxiliars a què es va obligar segons el contracte.
c) Per la impossibilitat sobrevinguda en la prestació per causa no imputable a les parts.
d) Pel mutu dissens.
e) Per l’incompliment molt greu de les obligacions essencials assenyalades en el plec de clàusules que afectin la continuïtat i regularitat de la prestació.
f) Quan el concessionari no presti el servei per si mateix, inclòs el supòsit de transmissió d’accions o participacions quan aquell sigui una societat mercantil, en els termes establerts per l’article 241.j) d’aquest Reglament.
g) Si, aixecada la intervenció de la concessió, el contractista torna a incórrer en les infraccions que l’hagin determinat o en altres de similars.
260.2 L’extinció del contracte requereix el tràmit previ d’audiència al concessionari. La notificació que a aquest efecte se li trameti ha de fixar les deficiències concretes advertides i ha de determinar, d’acord amb la naturalesa d’aquestes, un termini que sigui suficient per poder-les esmenar.
260.3 En aquest supòsit, l’extinció del contracte pot declarar-se quan, transcorregut el termini esmentat, no s’hagin corregit les deficiències per causes imputables al concessionari.
Efectes de l’extinció de la concessió
261.1 L’extinció del contracte de concessió com a conseqüència del transcurs del termini comporta la reversió en la forma que estableix l’article 262, la devolució de la garantia prestada, la declaració del correcte compliment del contracte i la liquidació de les relacions econòmiques derivades de l’execució d’aquell.
261.2 Quan l’extinció és conseqüència d’una causa imputable a l’administració concedent, es produeixen els efectes d’indemnització que corresponguin, i quan s’escaigui, els que estableixen els articles 263 i següents d’aquest Reglament.
261.3 L’extinció de la concessió per causa imputable al concessionari l’acorda el ple de la corporació i comporta la terminació del contracte, el consegüent cessament de la gestió del concessionari, i, si s’escau, la inhabilitació d’aquest, i se’n deriven els següents efectes:
a) La confiscació dels elements de l’empresa afectats al servei per tal d’assegurar la prestació d’aquest, i la convocatòria de licitació per adjudicar de nou la concessió.
b) En el termini d’un mes des que l’extinció s’hagi acordat, la corporació ha d’incoar un expedient de taxació de la concessió sense modificar-ne cap de les clàusules i amb la intervenció del concessionari, la qual l’ha de decidir, en defecte d’acord, el Jurat Provincial d’Expropiació, de conformitat amb el procediment de la Llei d’expropiació forçosa.
c) El valor actual de la concessió, a l’efecte de determinar el preu just, s’ha de fixar tenint en compte el termini de vigència que resti i el deteriorament experimentat per les instal·lacions, béns i elements i la situació d’aquests, atès el caràcter revertible o no.
d) Acordada la taxació o aprovada, si s’escau, pel Jurat Provincial d’Expropiació, la corporació ha de convocar, en el termini d’un mes, una licitació sobre l’esmentada base, per tal d’adjudicar de nou la concessió, d’acord amb el mateix plec de clàusules que regia amb anterioritat, i el producte de la licitació s’ha de lliurar al concessionari.
e) Si la primera licitació resta deserta, se n’ha de convocar una segona amb una baixa del 25% del preu de la taxació i, si també restés deserta, els béns i les instal·lacions passen definitivament a l’ens local sense pagament d’indemnització.
Reversió
262.1 Els béns i elements afectats al servei concedit que siguin necessaris per a la prestació d’aquell i que hagin estat objecte d’amortització durant el termini de la concessió reverteixen a l’acabament d’aquest a l’ens contractant, sens perjudici del que prevegi el plec de clàusules de la contractació.
262.2 Amb anterioritat a la reversió, durant el termini que assenyali el plec de clàusules i, en tot cas, com a mínim, en el d’un mes per cada any de duració de la concessió, la gestió del servei es regula de la manera següent: a) L’ens local designa un interventor tècnic a l’empresa concessionària, el qual ha de vigilar la conservació de les obres i del material i ha d’informar la corporació sobre les reparacions necessàries per tal de mantenir-les en les condicions previstes.
b) La desobediència sistemàtica del concessionari a les instruccions donades per l’ens local sobre la conservació de les obres i les instal·lacions o la mala fe en l’execució es consideren faltes greus als efectes que estableixen l’article 253 i següents d’aquest Reglament.
El rescat
L’ens local pot extingir la concessió abans del venciment del termini estipulat, de manera unilateral, atès l’interès públic i mitjançant la indemnització corresponent, tot i assumint la gestió directa del servei per si mateix o per mitjà d’un ens dependent.
Efectes
Són efectes del rescat:
a) La transferència de les obres i les instal·lacions a l’ens local.
b) El deure d’indemnitzar al concessionari el valor de les que no hagin de revertir a l’ens local, tenint en compte el grau d’amortització i els danys i perjudicis, si s’escau, irrogats al concessionari, inclosos els beneficis futurs que deixi de percebre.
c) La determinació per l’ens local de la modalitat de la gestió del servei i de la destinació de les instal·lacions que hi estan afectades.
Procediment
265.1 L’interès públic en què es fonamenti el rescat de la concessió ha d’estar justificat tècnicament i jurídicament abans que el president de la corporació ordeni l’inici de l’expedient.
265.2 Els informes tècnics i jurídics emesos s’han de trametre al concessionari perquè pugui formular les al·legacions que cregui convenients en defensa dels seus drets, en un termini de quinze dies.
265.3 El rescat de la concessió s’aprova per acord plenari de la corporació, la qual ha de fixar un termini d’executivitat no inferior a sis mesos, i ha d’instar el contractista perquè formuli una valoració de la indemnització que cregui que li correspon percebre.
265.4 En el mateix acord s’ha de nomenar un interventor tècnic perquè les obres i les instal·lacions afectades passin a la corporació en les condicions que assenyali el plec de clàusules o, en defecte d’aquest, l’acord plenari.
265.5 Si la corporació accepta la valoració, es tanca l’expedient relatiu a la indemnització. Si hi ha desacord, el tràmit de determinació del preu just se segueix en una peça separada, d’acord amb el procediment d’expropiació forçosa, el qual no afecta l’executivitat de l’acord plenari del rescat.
265.6 Un cop l’acord del rescat sigui executiu, la corporació ha de prestar el servei mitjançant qualsevol de les fórmules de gestió directa que preveu la legislació aplicable, sens perjudici de la possibilitat de suprimir-lo.
Objecte
266.1 La prestació dels serveis de competència local no reservats a les formes directes de gestió es pot realitzar en forma de gestió interessada, en la qual es contracta l’explotació del servei amb participació de l’empresari en els resultats d’aquella, en la proporció que fixi el contracte.
266.2 La participació en els resultats per part de l’empresa gestora del servei es pot substituir per una remuneració, la qual pot consistir en assignacions fixes, en consignacions proporcionals a la despesa o en altres primes de naturalesa diferent.
266.3 En cap cas el gestor no pot assumir la condició de funcionari, i la relació amb l’ens local o ens dependent no pot ser considerada com a societària o de capital compartit.
266.4 Són d’aplicació a aquesta forma de gestió, en el que calgui, el que estableixen la secció primera del capítol 3 d’aquest títol i, en tot cas, les regles generals sobre la selecció dels contractistes en relació amb la publicitat i la lliure concurrència i, respecte de l’adjudicació del contracte, el que disposa l’article 234 d’aquest Reglament.
Personalitat davant tercers
L’empresa gestora ha de girar davant tercers exclusivament amb el seu nom o denominació i sota la seva exclusiva responsabilitat.
Plec de clàusules i duració
268.1 El plec de clàusules s’ha de referir, entre d’altres, a la manera de seleccionar el contractista, amb publicitat i lliure concurrència, a l’adjudicació del contracte, al règim de la gestió, a les garanties que ha de prestar el gestor per atendre les responsabilitats que es puguin derivar de la prestació del servei, i a les determinacions que siguin d’aplicació previstes a l’article 232 d’aquest Reglament.
268.2 La duració del contracte de la gestió interessada no pot excedir els cinquanta anys.
Normes aplicables
En tot el que sigui aplicable a aquesta forma de gestió regeixen les disposicions generals de la secció primera d’aquest capítol i les normes sobre la concessió de serveis.
Àmbit
270.1 Els serveis locals la prestació dels quals no estigui reservada a les formes de gestió directa poden prestar-se mitjançant concert amb altres entitats públiques o privades o amb particulars, mitjançant la utilització dels seus serveis o instal·lacions.
270.2 El concert es pot establir amb persones o entitats radicades fora del territori de l’àmbit de l’ens local.
Caràcter i duració
271.1 El contracte en virtut del qual s’estableix el concert té caràcter administratiu.
271.2 La durada del concert no pot excedir els cinc anys, sens perjudici del que estableix l’apartat següent.
271.3 El termini del concert es pot prorrogar, per períodes que no excedeixin de la mateixa duració, sense que en cap cas el termini per les successives pròrrogues pugui sobrepassar el màxim de cinquanta anys. En tot cas, abans d’adoptar-se l’acord de pròrroga, ha de justificar-se en una memòria tècnica la impossibilitat o no conveniència d’instal·lar el servei pel mateix ens i els avantatges tècnics o econòmics d’aquesta forma de gestió per als usuaris.
271.4 El termini del concert i la possibilitat de pròrrogues han de ser objecte de publicitat.
Preu
272.1 El preu a càrrec de l’ens que encomani la prestació del servei pot consistir en una quantitat global predeterminada per la totalitat del servei o per unitats o actes.
272.2 En el contracte es poden preveure fórmules d’actualització en funció de les circumstàncies objectives expressament fixades en aquell.
Normes d’aplicació
Són d’aplicació al contracte del concert les normes de contractació administrativa i les contingudes a la secció primera d’aquest capítol que calguin.
Extinció
Són causes d’extinció del contracte les que preveu l’article 241 que siguin aplicables, i de manera específica, quan l’ens tingui instal·lat i estigui en condicions de prestar un servei anàleg al concertat.
Objecte
275.1 Els ens locals poden prestar els serveis públics de la seva competència mitjançant l’arrendament de les instal·lacions que els pertanyin per a ser utilitzades per l’arrendatari i amb aquestes prestar el servei contractat.
275.2 Estan exclosos d’aquesta forma de gestió els serveis d’assistència social i els que comportin l’exercici de potestats de coacció administrativa.
Clàusules
Les clàusules del contracte han de referir-se, en allò que sigui necessari, als aspectes que estableix l’article 232 d’aquest Reglament, i en tot cas, als següents:
a) L’objecte del servei.
b) Les obres i les instal·lacions arrendades.
c) El preu o el cànon a satisfer per l’arrendatari i els criteris per a l’actualització, si s’escau.
d) Els efectes del contracte.
e) Els drets i les obligacions de les parts.
f) Les tarifes que han de satisfer els usuaris, sens perjudici del que preveu l’article 298 d’aquest Reglament.
g) Les causes específiques d’extinció del contracte.
Drets i obligacions de l’arrendatari
277.1 L’arrendatari té els drets que es deriven del contracte i, en especial, el de percebre el producte de l’aplicació de les tarifes del servei o la contraprestació estipulada en el supòsit que preveu l’article 281 d’aquest Reglament.
A més de les obligacions generals a què es refereix l’article 235 d’aquest Reglament, l’arrendatari té les següents:
a) Respecte a les instal·lacions, ha de conservar-les en perfecte estat, reparar-les pel seu compte i, quan finalitzi el contracte, tornar-les en la mateixa condició d’ús en què les va rebre.
b) En relació amb l’explotació del servei, ha de satisfer les despeses de l’explotació, assumir-ne el risc i pagar a l’ens local el preu o cànon de l’arrendament.
Garantia
278.1 El règim de garanties es regula, en general, per la legislació de contractació administrativa aplicable als ens locals.
278.2 La garantia definitiva que ha de prestar l’arrendatari no ha de ser inferior a l’import d’un trimestre del cànon, sense excedir d’una anualitat.
Extinció i duració del contracte
279.1 Són causes d’extinció del contracte, a més de les generals que estableix l’article 241 que siguin aplicables, la demora del pagament del preu de l’arrendament per més de trenta dies a comptar de la denúncia d’aquella i l’incompliment pel contractista de les obligacions a què es refereix l’article 277 d’aquest Reglament.
279.2 La duració del contracte d’arrendament per a la prestació del servei no ha de ser superior a cinquanta anys.
Normes subsidiàries aplicables
Sens perjudici del que preveuen els articles anteriors, són aplicables a aquest sistema de gestió les disposicions corresponents a la concessió que no siguin incompatibles amb la seva naturalesa.
Aportació de mitjans pel gestor
281.1 Els ens locals poden arrendar la gestió de serveis mitjançant l’aportació, per part del gestor, del personal indispensable i d’altres mitjans necessaris per a aquella, d’acord amb el que preveu l’article 246 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
281.2 L’arrendatari està obligat a prestar el servei amb les aportacions convingudes i en la forma estipulada, i són a càrrec seu totes les despeses que això impliqui.
281.3 El contracte ha de determinar la contraprestació econòmica a la qual té dret el contractista, que no pot consistir en la percepció de preus o taxes dels usuaris, i l’ens local l’ha d’abonar directament mitjançant un preu cert.
Àmbit
282.1 Els serveis locals de caràcter econòmic es poden gestionar per mitjà de societats mercantils d’economia mixta, en les quals el capital social només pertany parcialment a l’ens local.
282.2 En aquest cas, el servei es gestiona en règim de societat privada, la qual ha d’adoptar la forma de responsabilitat limitada o de societat anònima.
Procediments de creació
283.1 Les societats d’economia mixta es poden instituir per algun dels procediments següents:
a) Per l’adquisició per l’ens local d’accions o participacions de societats ja constituïdes o per subscripció d’ampliacions de capital.
b) Mitjançant el conveni amb una societat única ja existent, el qual ha d’establir les modificacions estatutàries que siguin necessàries o, si s’escau, els requisits i les condicions convenients per a la constitució de la societat de responsabilitat limitada o anònima quan la societat preexistent tingui una altra forma jurídica.
c) Per la fundació de la societat amb participació de l’ens local, mitjançant subscripció pública o per concurs d’iniciatives, casos en els quals s’ha d’assegurar la lliure concurrència i la igualtat d’oportunitats del capital privat.
d) Per la transformació de la societat de capital social íntegrament públic en una altra en la qual el capital només pertany parcialment a l’ens local.
283.2 En qualsevol dels procediments de l’apartat anterior, la participació de l’ens local en la societat pot ser directa o per mitjà d’un organisme autònom o d’una societat de capital públic.
283.3 L’adquisició d’accions o participacions de societats ja constituïdes es regeix pel procediment que estableix l’article 190 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i altra legislació aplicable.
283.4 Per a la transformació de la societat a què es refereix l’apartat 1.d) anterior s’ha de complir el que estableix l’article 188.5 d’aquest Reglament pel que fa al canvi de la forma de gestió del servei.
Adaptació i durada
284.1 En els supòsits de l’article anterior, el plec de clàusules ha d’establir, si s’escau, la necessitat de modificar els estatuts de la societat originària per adaptar-los a les seves previsions i, en tot cas, a la llei i a aquest Reglament.
284.2 Les societats d’economia mixta es constitueixen per un període igual al previst per a la gestió del servei sense que la duració pugui excedir els cinquanta anys.
Aportacions
285.1 En l’escriptura de constitució de la societat o d’ampliació de capital s’ha de fixar el valor de l’aportació de l’ens local.
285.2 El capital social ha de ser desemborsat completament en el moment de la constitució de la societat, o quan es modifiquin els estatuts com a conseqüència de la incorporació de l’ens local o en el de l’ampliació del capital.
285.3 Els ens locals poden aportar exclusivament la concessió del servei degudament valorada o una altra classe de drets o béns que tinguin la qualificació de patrimonials. En aquest últim cas s’ha d’instruir prèviament l’expedient d’alienació directa de béns, d’acord amb la normativa local aplicable.
Transmissió d’accions
A l’escriptura de constitució de la societat o als estatuts s’han d’establir les atribucions, les modalitats i els límits per a la transmissió d’accions. També es pot preveure la intervenció de l’ens local en les vendes de la participació privada mitjançant l’exercici d’un dret d’adquisició preferent en favor del mateix ens o de l’òrgan o societat pública que es determini.
Necessitat del vot de l’ens local i autorització administrativa prèvia
287.1 En l’acord de constitució de la societat o en els estatuts es pot preveure la necessitat d’un quòrum especial que, en tot cas, exigeixi el vot de l’ens local per a l’adopció d’acords sobre l’emissió d’obligacions, augment o reducció del capital social, transformació, fusió o dissolució de la societat i, en general, per a qualsevol modificació dels estatuts socials.
287.2 El ple de l’ens local, a proposta de la comissió de govern i amb el dictamen previ de la Comissió Jurídica Assessora, pot establir mitjançant ordenança la necessitat d’autorització prèvia per als actes socials i de disposició a què es refereix la Llei 5/1995, de 23 de març, de règim jurídic d’alienació de participacions públiques en determinades empreses.
287.3 La concessió d’avals per l’ens local a les societats i cooperatives que en depenen està sotmesa al règim d’autorització establert per la normativa d’hisendes locals.
Representació
288.1 La representació de l’ens local respon per regla general a la quota participativa. En qualsevol cas, és necessària l’autorització d’aquell per a les modificacions estatutàries que alterin la posició participativa en el capital social.
288.2 El ple de l’ens local designa, en el supòsit de participació directa en el capital de la societat, la representació a la junta general.
288.3 L’escriptura de constitució ha de consignar les facultats reservades als qui representin l’ens local en la societat.
288.4 En el supòsit de participació per mitjà d’un organisme autònom o d’una societat de capital íntegrament públic, correspon als seus òrgans competents efectuar les designacions a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article.
288.5 Les designacions per a la junta general recauen en persones professionalment qualificades siguin o no membres de la corporació. El mateix criteri regeix per a la designació dels membres del consell d’administració, que s’ha de fer d’acord amb el que estableix la legislació mercantil.
288.6 La renovació de les corporacions locals comporta també la dels seus representants als òrgans de la societat llevat, si s’escau, els administradors, sempre que els estatuts no ho prevegin altrament.
Amortització del capital privat
289.1 En l’acord de constitució de la societat o als estatuts s’ha de preveure la forma d’amortització del capital privat durant el període de gestió del servei.
289.2 Acabat el període fixat, reverteix íntegrament a l’ens local l’actiu i el passiu de la societat, en condicions normals d’ús, pel que fa a les instal·lacions, béns i material afectats al servei, sense que això comporti dret a cap indemnització.
289.3 El capital privat que s’ha d’amortitzar està integrat per les aportacions del capital realitzades, ja inicialment o com a conseqüència de les possibles ampliacions efectuades, proporcionalment a la participació.
289.4 En l’acord de constitució o als estatuts de la societat han de constar els criteris per a l’amortització del capital privat, la qual s’ha de fonamentar en la valoració de les accions. Aquesta valoració s’ha de fer en funció del balanç i dels beneficis de la societat dels darrers cinc anys.
Indemnització per cessament
La modificació o la supressió per l’ens local del servei públic que presta la societat, que comportin el cessament de l’activitat o la dissolució d’aquella abans del termini fixat, produeixen els efectes previstos a l’article anterior. En aquest cas s’ha d’indemnitzar el capital privat pendent d’amortització.
Responsabilitat, rendició de comptes i comptabilitat
291.1 La responsabilitat de l’ens local per raó de les activitats de la societat d’economia mixta es limita al capital que aquell hi hagi aportat.
291.2 A les societats d’economia mixta els és aplicable el que preveu l’article 198 d’aquest Reglament, en relació amb el compte de gestió del servei.
291.3 Les societats mercantils en el capital de les quals l’ens local té participació majoritària estan subjectes al règim de comptabilitat pública en els termes que estableix l’article 224.3 d’aquest Reglament.
Programa
Quan l’ens local participa majoritàriament en el capital social, la societat ha d’elaborar anualment un programa d’actuació, inversions i finançament, d’acord amb el que estableixen la legislació aplicable i l’article 210.2 i 3 d’aquest Reglament.
Control extern
293.1 Els estatuts de la societat poden preveure, quan l’ens local tingui una participació minoritària en el capital social, la designació d’un delegat, amb les funcions que s’hi estableixin.
293.2 Els estatuts han d’incorporar, d’acord amb el que estableix la legislació mercantil, la facultat de l’ens local de fiscalitzar i inspeccionar la comptabilitat i les instal·lacions de la societat.
Societats laborals d’economia mixta
294.1 Les societats anònimes laborals amb participació minoritària, directa o indirecta, d’un o diferents ens locals, tenen el caràcter de societats d’economia mixta.
294.2 Els és aplicable, a més de la normativa administrativa i mercantil procedent, la que regula aquest tipus de societats.
Cooperatives
295.1 Els ens locals poden prestar els serveis públics de la seva competència mitjançant la promoció per constituir cooperatives o la participació en les ja constituïdes que realitzin activitats d’interès públic.
295.2 Són aplicables a aquesta forma de gestió, a més de les prescripcions de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, les normes que regulen aquestes societats i, subsidiàriament, les corresponents a les societats mercantils en general i les disposicions d’aquest Reglament.
295.3 Els representants, funcionaris o personal laboral de l’ens local, d’un organisme autònom o d’una societat local soci de la cooperativa, poden ser membres dels seus òrgans directius.
295.4 L’ens local pot exercir el control de la cooperativa en la qual participa, mitjançant la designació d’un delegat, quan així s’hagi previst en els estatuts.
Revisió de comptes
296.1 La intervenció de fons i la tresoreria de l’ens local exerceixen la fiscalització de la gestió econòmica i de les operacions comptables de les societats mercantils, laborals i cooperatives, d’acord amb les normes generals que regulen la matèria.
296.2 Sens perjudici del que estableix l’apartat anterior i sota la supervisió de la intervenció de fons de l’ens, els comptes anuals i l’informe de gestió de la societat han de ser revisats mitjançant auditories de comptes, en la forma establerta legalment.