Tema 15: Els béns de les entitats locals

El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els pertanyen per qualsevol títol.

Els béns dels ens locals es classifiquen en béns de domini públic i béns patrimonials.

201.1 Són béns de domini públic els afectes a l'ús públic o als serveis públics dels ens locals i els que la llei declari amb aquest caràcter. Tenen també aquesta consideració els béns comunals.

201.2 S'entén que són afectes a l'ús públic aquells béns destinats a ésser directament utilitzats pels particulars.

201.3 S'entén que són afectes al servei públic aquells béns que, per llur naturalesa o per les disposicions particulars d'organització, s'adeqüin essencialment o exclusivament al fi particular del servei.

201.4 En tot cas, són béns de domini públic els immobles propietat de l'ens local on té la seva seu la corporació i aquells en què s'allotgen els seus òrgans i serveis.

201.5 Igualment són subjectes al règim de domini públic els drets reals que corresponen a les entitats locals sobre béns que pertanyen a altres persones, quan aquests drets es constitueixen per a utilitat d'algun dels béns indicats pels apartats anteriors o per a la consecució de fins d'interès públic equivalents als que serveixen els dits béns.

Tenen la consideració de béns comunals aquells l'aprofitament dels quals correspon al comú dels veïns. Els és aplicable el règim jurídic dels béns de domini públic, sens perjudici de les normes específiques que regulen llur aprofitament.

Tenen la consideració de béns patrimonials els que són propietat de l'ens local i no són destinats directament a l'ús públic o a l'exercici de cap servei públic de competència local, o a l'aprofitament pel comú dels veïns. Es regeixen pel que disposa llur legislació específica i, si aquesta mancava, per les normes de dret privat.

204.1 Per a alterar expressament la qualificació jurídica dels béns dels ens locals s'ha d'incoar expedient en el qual se n'acrediti l'oportunitat i la legalitat.

204.2 No obstant això, s'entén com a efectuada automàticament l'afectació dels béns al domini públic en els supòsits següents:

a) Per l'aprovació definitiva dels plans d'ordenació urbana i els projectes d'obres i serveis.

b) Per l'adscripció de béns patrimonials durant més de vint-i-cinc anys a un ús o servei públic.

c) Quan l'ens local adquireix per usucapió el domini d'un bé que hagués estat destinat a un ús o un servei públic o comunal.

d) Quan els béns s'adquireixen per expropiació forçosa, en el qual cas s'entenen com a afectats a l'ús o el servei determinants de la declaració d'utilitat pública o d'interès social.

e) Quan els béns s'adquireixen per cessió obligatòria per tal d'ésser destinats a l'ús públic o a la prestació d'un servei públic.

204.3 Si el que disposen les lletres a) i b) afecta béns comunals, s'entén com a modificada llur naturalesa de béns de domini públic en el sentit de l'afectació que correspongui.

204.4 Si els béns comunals no han estat objecte d'aprofitament durant més de deu anys, encara que en alguns hi hagi actes aïllats d'aprofitament, pot alterar-se'n la qualificació jurídica i considerar-se com a béns patrimonials, si així ho autoritza el Govern de la Generalitat.

204.5 La resolució dels expedients d'alteració de la qualificació jurídica dels béns dels ens locals correspon al ple. Si l'acord comporta la desafectació del béns de domini públic o comunals, cal el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

205.1 Es pot procedir a la desafectació de béns de domini púbic i dels comunals si, durant el període de vint-i-cinc anys, no s'han utilitzat en el sentit de llur afectació pública.

205.2 En aquest cas, cal que així es constati per acord del ple adoptat per majoria simple, sense que s'hagi de tramitar l'expedient previ a què es refereix l'article 204.1.

205.3 El que estableix aquest article no és aplicable quan la utilització dels béns s'ha fet en un sentit inherent a una altra modalitat del domini públic.

206.1 Els ens locals tenen capacitat jurídica plena per a adquirir tota classe de béns i drets i per a posseir-los, i també per a exercir les accions i els recursos procedents en defensa de llur patrimoni.

206.2 L'adquisició de béns a títol lucratiu no és subjecte a cap restricció.

No obstant això, si l'adquisició comporta l'assumpció d'una condició, una càrrega o un gravamen onerós, només poden acceptar-se els béns quan llur valor és superior al d'aquells. L'acceptació d'herències s'entén sempre que és a benefici d'inventari.

206.3 L’adquisició de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix:

a) El compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local.

b) En el cas dels béns immobles o de drets sobre aquests béns, la valoració pericial d’un tècnic o tècnica local. Es pot fer l’adquisició directa de béns immobles si ho requereixen les peculiaritats dels béns, les necessitats del servei que es vol satisfer o les limitacions del mercat immobiliari. En aquests casos, es requereix l’informe previ del departament competent en matèria d’Administració local si el valor dels béns excedeix els 100.000 euros. L’informe s’ha d’emetre en un termini de vint dies. En la resta de casos, s’ha d’incorporar l’informe previ del secretari o secretària de l’entitat local. En els municipis de gran població i en el municipi de Barcelona només requereixen l’informe previ del departament si el valor del bé excedeix del 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació. Es pot fer l’adquisició directa en el supòsit d’urgència extrema, amb l’informe previ del secretari o secretària de l’entitat local, amb l’acreditació d’aquesta situació.

c) En el cas de valors mobiliaris, l'informe previ del departament competent en matèria d'economia i finances si l'import de l'adquisició excedeix els 15.000 euros o si s'adquireixen accions o participacions socials d'una societat que impliquen el control efectiu de la societat per part de l'ens local. L'informe s'ha d'emetre en un termini de vint dies.

206.4 D'acord amb el que estableixen les lleis, els ens locals poden adquirir també béns i drets:

a) Per successió administrativa.

b) Per cessió obligatòria o interadministrativa.

c) Per expropiació forçosa i per ocupació directa

d) Per qualsevol altra forma admesa en dret.

207.1 S'entén que les condicions i les modalitats d'afectació permanent sota les quals s'han adquirit els béns són completes i consumades si, durant trenta anys, s'han destinat al fi previst i deixen d'ésser-ho per circumstàncies sobrevingudes d'interès públic.

207.2 S'entén que les condicions i les modalitats són completes també si els béns es destinen a finalitats anàlogues a les fixades en l'acta d'adquisició.

208.1 Els béns de domini públic i els comunals, mentre conserven llur caràcter, són inalienables, inembargables i imprescriptibles.

208.2 Són també inalienables i inembargables les forests catalogades que pertanyen als ens locals, en els termes que estableix la legislació específica sobre la matèria.

1. L’alienació de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix el compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local. 2. Per a alienar o gravar béns immobles patrimonials, s’han de tenir en compte les regles següents:

a) L’alienació de béns immobles patrimonials es pot fer per concurs, subhasta pública o adjudicació directa. El procediment ordinari per a l’alienació d’immobles és el concurs.

b) Es pot acordar la subhasta de béns que, per llur emplaçament, naturalesa i característiques, siguin inadequats per a atendre les directrius derivades de polítiques públiques d’habitatge.

c) Es pot acordar l’adjudicació directa si ho requereixen les particularitats del bé, les necessitats que es volen satisfer o les limitacions del mercat immobiliari.

d) Cal l’informe previ del departament competent en matèria d’Administració local si el valor del bé o del gravamen excedeix els 100.000 euros. Si no s’excedeix aquest valor s’ha d’incorporar un informe previ del secretari o secretària de l’entitat local. L’informe del departament s’ha d’emetre en un termini de vint dies. Si l’informe del departament no és favorable, el ple ha d’adoptar l’acord d’alienació amb els requisits que estableix l’article 47.2 de la Llei de l’Estat 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. En els municipis de gran població i en el municipi de Barcelona només es requereix l’informe previ del departament si el valor del bé o del gravamen excedeix del 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació.

e) Cal la valoració pericial del tècnic o tècnica local que acrediti l’apreuament dels béns o del gravamen.

f) La constitució de càrregues i gravàmens sobre béns patrimonials ha de respectar, si escau, els requisits establerts per a l’alienació.

3. Per a alienar valors mobiliaris, cal l'informe previ del departament competent en matèria d'economia i finances si l'import de l'alienació excedeix els 15.000 euros. L'informe s'ha d'emetre en un termini de vint dies.

4. En cap cas no es poden alienar béns immobles patrimonials per a finançar despeses corrents, llevat que es tracti de parcel·les sobreres de vies públiques no edificables o de béns no utilitzables en serveis públics locals.

210.1 La permuta de béns patrimonials requereix un expedient en el qual s'ha d'acreditar la necessitat o la conveniència d'efectuar-la i l'equivalència de valors entre els béns. No obstant això, la permuta es pot fer també si la diferència de valors entre els béns no excedeix el 100% del valor més baix i si s'estableix la compensació econòmica pertinent quan la diferència és en perjudici del bé de l'ens local.

210.2 Si la diferència de valors és més elevada, es pot procedir a la permuta, amb informe previ del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

L'informe s'ha d'emetre en el termini màxim de trenta dies. Si l'informe no és favorable, el ple ha d'adoptar l'acord amb els requisits que estableix l'article 47.2 de la Llei 7/1985, de bases de règim local. Transcorregut el termini sense l'emissió de l'informe, s'entendrà, aquest, favorable per silenci positiu.

210.3 En el cas de permuta de cosa futura es poden establir per reglament altres requisits i garanties addicionals.

211.1 Els ens locals poden cedir gratuïtament els béns patrimonials, mitjançant la instrucció prèvia d'un expedient en el qual s'ha de determinar, com a mínim:

a) La finalitat de la cessió i que aquesta es fa en benefici de la població de l'ens local.

b) La justificació que la finalitat de la cessió no es pot assolir mantenint l'ens local el domini o el condomini dels béns, ni constituint sobre aquests cap dret real.

211.2 Abans que el ple aprovi la cessió, l'expedient s'ha de sotmetre a informació pública per un període mínim de trenta dies, durant el qual es poden formular reclamacions o al·legacions.

212.1 Els béns patrimonials immobles es poden cedir gratuïtament:

a) A altres administracions o entitats públiques.

b) A entitats privades sense ànim de lucre que els hagin de destinar a fins d'utilitat pública o d'interès social, sempre que complementin o contribueixin al compliment d'interessos de caràcter local.

212.2 L'acord de cessió ha de determinar la finalitat concreta a què les entitats o les institucions beneficiàries han de destinar els béns.

212.3 Si els béns cedits no es destinen a l'ús previst en el termini fixat o deixen d'ésser-hi destinats, reverteixen automàticament de ple dret al patrimoni de l'ens local cedent, el qual té dret a rebre, si s'escau, el valor dels danys i perjudicis causats i el del detriment experimentat pels béns.

213.1 En el supòsit de delegació de competències a altres administracions públiques, l'acord ha de determinar els béns adscrits que han d'ésser objecte de cessió.

213.2 La reassumpció del servei o de la funció comporta la reversió dels béns.

La reversió es produeix també en el supòsit que els béns cedits no es trobin efectivament adscrits a la prestació del servei.

214.1 L'alienació, el gravamen o la cessió de béns han d'ésser acordats pel ple de la corporació, a excepció dels supòsits d'alienació que, d'acord amb l'article 53 d'aquesta Llei correspon aprovar a l'alcalde.

214.2 Els acords de cessió han d'ésser adoptats per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

214.3 Els actes de gravamen i els d'alienació es poden delegar en la comissió de govern.

Les disposicions anteriors sobre alienació, gravamen o cessió s'apliquen sens perjudici de les normes específiques que pot establir la legislació sectorial corresponent.

216.1 Es produeix successió en la titularitat dels béns dels ens locals, segons el que disposa aquesta Llei:

a) Si es modifica el territori de l'ens titular, d'acord amb els procediments establerts per les lleis.

b) Si s'atribueix la titularitat de la competència a un altre ens local o a l'Administració de la Generalitat.

216.2 En el cas de l'apartat 1.a), la successió comprèn els béns de domini públic i els patrimonials afectats per la modificació, i, en el cas de l'apartat 1.b), els béns afectes a les funcions o als serveis transferits com a conseqüència de l'alteració competencial.

1. Les mutacions demanials, enteses com a canvis de subjecte o de destinació dels béns de domini públic sense que perdin la naturalesa jurídica, es poden produir: a) Per raó de nous fins públics presos en consideració.

b) Pel canvi del subjecte titular del bé en les alteracions de termes municipals o en l’atribució de competències a un altre ens local o a una altra administració.

c) Per la imposició d’afectacions secundàries, en ésser compatible el bé amb dos fins o més.

2. També es produeix una mutació demanial si els béns de domini públic dels ens locals i llurs organismes públics es poden afectar a serveis d'altres administracions públiques per a destinar-los a un ús públic o servei públic de llur competència. La mutació demanial entre administracions públiques no altera el caràcter demanial els béns.

La mutació demanial transmet la titularitat dels béns o drets demanials que són necessaris per al compliment de les finalitats de l'administració adquirent, la qual manté aquesta titularitat mentre continuïn afectats a l'ús o servei públic i, per tant, conservin el caràcter demanial. Si els béns o drets demanials no són destinats a l'ús o servei públic o s'hi deixen de destinar posteriorment abans de la finalització del termini acordat, reverteixen a l'administració transmitent i s'integren en el seu patrimoni dominical amb totes llurs pertinences i accessions.

Si en l'acord de transmissió de la mutació demanial no s'estableix una altra cosa, s'entén que el fi per al qual s'ha atorgat s'ha de complir en el termini de cinc anys. Si la destinació s'ha mantingut durant tot el termini acordat, o si no s'ha establert cap termini i s'ha mantingut la destinació en els trenta anys següents, no es produeix la reversió dels béns o drets a l'administració transmitent i aquests resten integrats en el patrimoni de l'administració adquirent. 3. Les mutacions demanials requereixen l’acord de l’ens local en el qual s’acrediti l’oportunitat del canvi.

4. El procediment per a fer la mutació demanial ha de complir els requisits establerts per reglament.

L'ús dels béns de servei públic es regeix pel que disposen les normes sobre serveis dels ens locals i, supletòriament, per les que en regulen el patrimoni.

218.1 La utilització dels béns de domini públic pot adoptar les modalitats següents:

a) Ús comú, general o especial, si hi concorren circumstàncies singulars de perillositat, d'intensitat d'ús o altres de semblants.

b) Ús privatiu.

218.2 L'ús comú general s'exerceix lliurement d'acord amb la naturalesa dels béns, els actes d'afectació i les disposicions generals.

218.3 L'ús comú especial es pot subjectar a llicència, d'acord amb la naturalesa dels béns, els actes d'afectació i d'obertura a l'ús públic i les disposicions generals.

218.4 L'ús privatiu inherent a l'afectació dels béns i el que comporta la transformació o la modificació del domini públic resta subjecte a concessió administrativa. L'ús privatiu que no comporta transformació ni modificació del domini públic resta subjecte a llicència.

219.1 Els béns patrimonials han d'ésser administrats d'acord amb els criteris de màxima rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica civil i mercantil.

219.2 L'arrendament i qualsevol altra forma de cessió d'ús dels béns patrimonials s'ha de fer per mitjà de subhasta pública o, excepcionalment, per concurs.

220.1 L'aprofitament dels béns comunals es fa ordinàriament en règim d'explotació comuna o col·lectiva. Quan aquest sistema no és possible, l'aprofitament s'ha de regir pel costum o les ordenances locals i, en defecte d'aquestes, s'ha d'adjudicar per lots entre els veïns.

220.2 Excepcionalment, quan no sigui possible l'aprofitament en la forma determinada per l'apartat 1, els béns comunals es poden arrendar o cedir en ús.

En aquest cas, l'adjudicació s'ha de fer per subhasta pública, amb informe previ del Departament de Governació i Relacions Institucionals, que l'ha d'emetre en el termini màxim de trenta dies.

221.1 Els acords relatius a les concessions sobre béns de domini públic de més de cinc anys i de quantia superior al 10% dels recursos ordinaris del pressupost, i també els referents a les cessions d'aprofitaments de béns comunals, han d'ésser adoptats per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

221.2 Les altres concessions sobre béns de domini públic, i la cessió per qualsevol títol de l'ús de béns patrimonials, han d'ésser també competència del ple. No obstant això, aquest les pot delegar en la comissió de govern.

222.1 Els ens locals han de portar un inventari de llurs béns, el qual ha de comprendre els béns de domini públic i els patrimonials, els drets i els valors mobiliaris.

222.2 L'inventari ha d'ésser objecte d'actualització continuada, sens perjudici de la seva rectificació i comprovació, que s'ha de fer cada any, en el primer cas, i cada cop que es renovi la corporació, en el segon.

222.3 Correspon al ple de la corporació l'aprovació, la rectificació i la comprovació de l'inventari.

222.4 Els organismes autònoms locals han de fer inventaris separats de llurs béns i drets, la còpia dels quals s'ha d'adjuntar com a annex a l'inventari general de l'ens local.

223.1 Els ens locals han d'inscriure en el Registre de la propietat llurs béns immobles i drets reals.

223.2 Són exempts d'inscripció els béns de domini públic d'ús general.

223.3 Per a la inscripció dels béns i els drets en el Registre de la propietat s'ha d'aplicar el que disposa la legislació hipotecària.

224.1 Els béns adquirits pels organismes autònoms locals a càrrec de llurs pressupostos s'han d'inscriure a nom d'aquests organismes.

224.2 Els béns dels ens locals adscrits a llurs organismes autònoms no es poden inscriure a nom d'aquests, però se n'ha de fer constar l'adscripció.

225.1 La titularitat dels béns comporta l'obligació de conservar-los i millorar-los.

225.2 Si, per llur naturalesa, els béns són objecte de regulació sectorial, els ens locals han de fer els actes d'administració, de conservació i de foment que determina la legislació especial.

225.3 Els béns immobles i els béns mobles de caràcter històric, artístic o de considerable valor econòmic es poden assegurar, un cop fets la valoració i l'estudi econòmic.

226.1 Els ens locals tenen la facultat de promoure i d'executar l'atermenament entre els béns que els pertanyen i els dels particulars, si els límits són imprecisos o hom hi aprecia indicis d'usucapió.

226.2 El procediment per a l'atermenament s'ha d'ajustar al que disposa la legislació del patrimoni de l'Estat.

226.3 Corresponen al secretari o secretària general i a l'interventor o interventora de la corporació les funcions relatives a la qualificació de la validesa i l'eficàcia dels títols presentats pels interessats i a la determinació del pressupost de despeses de l'atermenament.

226.4 Si el procediment és iniciat d'ofici per la mateixa corporació, correspon al ple d'adoptar-ne l'acord. La resolució de l'expedient correspon també al ple.

226.5 L'atermenament de les forests públiques que pertanyen als ens locals es regeix pel que estableix la legislació específica sobre aquesta matèria.

227.1 Els ens locals tenen plena capacitat per a exercir tota mena d'accions i de recursos en defensa de llurs drets i patrimoni.

227.2 Els ens locals poden recuperar ells mateixos, en qualsevol moment, la possessió de llurs béns de domini públic.

227.3 Igualment, poden recuperar els béns patrimonials dins un any a comptar de l'endemà de la data en què s'ha produït l'ocupació. Passat aquest període, només ho poden fer acudint davant la jurisdicció ordinària.

227.4 En els supòsits a què es refereixen els apartats 2 i 3, no es poden admetre interdictes contra les actuacions dels ens locals.

227.5 La recuperació de la possessió de les forests catalogades s'ha de regir per la legislació específica sobre aquesta matèria.

L'extinció dels drets constituïts sobre els béns de domini públic i comunals en virtut d'autorització, concessió o qualsevol altre títol i de les situacions possessòries a què han pogut donar lloc, és efectuada per via administrativa pels mateixos ens locals, un cop instruït l'expedient i escoltats els interessats, i pot donar lloc a indemnització si escau en dret.

L'exercici de les accions administratives a què es refereixen els articles 227 i 228 és competència del ple de la corporació, llevat de les que són urgents, que han d'ésser exercides pel president.

Els ens locals no es poden avenir a les demandes judicials, fer transaccions sobre llurs béns o drets, ni sotmetre a arbitratge les conteses que se suscitin sobre aquests si no és mitjançant acord del ple adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

231.1 Cap tribunal, jutge o autoritat administrativa no pot dictar proveïment d'embargament ni tramitar manament d'execució contra els béns i els drets del patrimoni dels ens locals, ni contra llurs rendes, fruits o productes, llevat que es tracti de béns patrimonials no afectats a un ús o servei públic.

231.2 El compliment de les resolucions que determinen obligacions a càrrec dels ens locals es regeix pel que disposi la legislació reguladora de les finances locals, de la qual és supletòria la Llei general pressupostària.

Els béns comunals i els altres béns de domini públic no són subjectes a cap tribut.

233.1 Les persones que tenen a llur càrrec la gestió dels béns o dels drets dels ens locals són obligades a tenir cura de llur custòdia, conservació i aprofitament, i responen davant la corporació respectiva dels danys i els perjudicis esdevinguts per llur pèrdua o detriment, o en cas de frau o negligència.

233.2 Els particulars que per frau o negligència causin danys en el domini públic dels ens locals o hi facin actes d'ocupació seran sancionats amb multa, l'import de la qual es pot establir entre el valor i el doble del valor del perjudici causat o d'allò usurpat, sens perjudici d'ésser obligats a reparar els danys i els perjudicis i a restituir el que haguessin sostret.

233.3 Les responsabilitats a què es refereixen els apartats 1 i 2 són substanciades i executades per via administrativa.