Tema 21: Llei 18/2020 de facilitació de l'activitat econòmica

L’objecte d’aquesta llei és establir un marc regulador per a crear un entorn més favorable a l’activitat econòmica i facilitar la competència i la inversió, d’acord amb la normativa de procediment administratiu i el model català d’administració digital.

La finalitat d’aquesta llei és facilitar l’activitat econòmica en l’entorn digital. A aquest efecte, s’estableixen els principis, els criteris i els instruments aplicables a les administracions públiques de Catalunya per a fer possible una relació àgil i eficient, en un entorn digital, amb les persones que acompleixen o volen acomplir una activitat econòmica des de les perspectives següents:

a) La reducció de les càrregues administratives.

b) El disseny de serveis digitals proactius basats en la gestió i l’anàlisi de les dades aportades pels titulars de les activitats, de manera que l’ús intensiu de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies garanteixi que les dades s’aporten una única vegada.

c) La consolidació d’instruments de col·laboració i de coordinació entre les administracions públiques de Catalunya en l’exercici de les competències de regulació, intervenció i control de l’activitat econòmica.

d) El foment de projectes empresarials estratègics per al creixement econòmic i el garantiment d’un procés ordenat i equilibrat de transició cap a nous models de negoci, de més valor afegit i de més presència tecnològica, per tal de mantenir el teixit productiu i l’ocupació.

Aquesta llei és aplicable a:

a) L’Administració de la Generalitat.

b) Els ens que integren l’Administració local.

c) L’Administració pròpia d’Aran.

d) Els ens públics i els organismes autònoms que depenen de qualsevol de les administracions públiques a què fan referència les lletres a, b i c o hi estan vinculats pel que fa a llurs actuacions en l’exercici de potestats administratives en l’àmbit de la intervenció en l’activitat econòmica.

e) Els consorcis adscrits a les administracions, els organismes i els ens públics a què fa referència aquest article, i també les entitats públiques que depenen dels consorcis o hi estan vinculades pel que fa a llurs actuacions en l’exercici de potestats administratives en l’àmbit de la intervenció en l’activitat econòmica.

f) Les corporacions de dret públic pel que fa a llurs actuacions en l'exercici de potestats administratives en l'àmbit de la intervenció en l'activitat econòmica.

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:

a) Activitat econòmica: acció que, amb la concurrència de mitjans o factors productius, comporta la creació de béns o la prestació de serveis, i que pot tenir finalitats lucratives o no tenir-ne.

b) Certificat tècnic: document signat pel tècnic competent que acredita el compliment normatiu d’una activitat en un establiment en la data d’expedició.

c) Establiment: edifici, part d’un edifici o espai delimitat on s’acompleix una activitat econòmica o més, sempre que siguin compatibles.

d) Normativa sectorial: conjunt de disposicions de l’àmbit competencial de l’Estat o de la Generalitat que imposen obligacions i atorguen drets en un sector d’activitat o en un àmbit material concret.

e) Pagament electrònic: acompliment de les obligacions econòmiques derivades de les taxes associades amb la posada en marxa d’una activitat o d’un establiment per mitjà de l’ús d’instruments i solucions tecnològics que les administracions públiques implicades posen a disposició del titular d’una activitat econòmica perquè efectuï el pagament a distància.

f) Projecte tècnic: conjunt de documents que defineixen les característiques generals d’una activitat en un establiment i que justifiquen que compleix la normativa, signat pel tècnic competent, en el qual han de constar com a mínim una memòria explicativa, esquemes, càlculs i plànols.

g) Requisits formals: conjunt de prescripcions documentals, de representació i de format que són obligatòries i indispensables per a exercir l’activitat o legalitzar l’establiment, i també per a garantir l’actuació correcta de l’Administració.

h) Requisits materials: conjunt de prescripcions tècniques i substantives establertes per la normativa vigent per a poder legalitzar l’exercici d’una activitat.

i) Títol habilitant: document que reconeix l’habilitació per a acomplir una activitat econòmica en un establiment.

j) Titular d’una activitat econòmica: persona física o jurídica que té un títol suficient, segons la normativa vigent, per a l’exercici o l’explotació d’una activitat econòmica, ja sigui amb finalitat de lucre o sense.

k) Tècnic competent: persona amb la titulació tècnica corresponent per mitjà de la qual ha adquirit els coneixements, les capacitats i les tècniques necessàries per a elaborar els documents tècnics establerts per aquesta llei, i que compleix els requisits per a l’exercici de l’activitat que estableix la normativa.

El Govern, per mitjà de la finestreta única empresarial, impulsa un model de relació entre les empreses, els professionals i els autònoms i l’Administració que facilita l’activitat econòmica i pivota sobre la gestió de dades aportades pels titulars de les empreses. Aquestes dades permeten a les administracions públiques oferir serveis digitals, proactius i integrats.

El model de relació entre les empreses i l’Administració es fonamenta en els principis següents:

a) Confiança mútua, basada en la responsabilitat de les empreses en l’exercici de l’activitat empresarial.

b) Relació digital per defecte.

c) Aportació de dades una única vegada.

1. Els emprenedors i els titulars de les activitats econòmiques, i les persones autoritzades per aquests o llurs representants, tenen els deures següents:

a) Complir els requisits establerts per aquesta llei i la resta de la normativa.

b) Relacionar-se digitalment amb les administracions públiques implicades.

2. Les administracions públiques tenen els deures següents:

a) Oferir, de manera vinculant per mitjà d’una eina que permeti la cerca guiada, d’acord amb l’article 12, la informació sobre tots els requisits necessaris per a accedir a una activitat econòmica i acomplir-la.

b) Garantir l’accés dels titulars, i les persones habilitades per aquests, a totes les dades sobre llur activitat o establiment que tenen les administracions públiques i posar-les a disposició de les altres administracions públiques, respectant la normativa de protecció de dades.

c) Impulsar el millorament continu i la innovació en els serveis que es presten a les empreses i els professionals, especialment fent ús de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies amb la finalitat, entre altres, que les dades s’aportin una única vegada.

d) Fer possible la gestió electrònica integral dels procediments que afecten l’activitat econòmica, incloent-hi el pagament electrònic de les taxes associades.

e) Garantir l’exercici de les competències i l’adopció de les eines necessàries per a donar suport als usuaris que tinguin dificultats per a l’accés i la tramitació amb els mitjans digitals.

f) Dur a terme actuacions coordinades en benefici dels titulars de les activitats econòmiques per a incrementar-ne la competitivitat.

g) Garantir el compliment de la normativa aplicable a les activitats econòmiques mitjançant l’execució dels plans d’inspecció i control corresponents.

h) Fer un ús intensiu de les noves tecnologies, especialment les basades en la gestió de les dades i altres funcionalitats que siguin possibles en cada moment.

i) Eliminar càrregues administratives innecessàries.

j) Estandarditzar procediments per a garantir que el servei que es presta sigui el mateix arreu del territori.

k) Fer la tramitació amb celeritat, amb la fixació d’uns compromisos de nivell de prestació de servei, amb l’impuls de la finalització de tràmits de manera immediata i amb la preservació de la protecció de l’interès general i l’adequació de l’activitat econòmica a les condicions de seguretat i de protecció de la salut i el medi ambient.

l) Actuar amb transparència, per a mostrar als titulars d’activitats econòmiques tota la informació que les administracions públiques tenen del titular i de la seva activitat econòmica.

m) Garantir la protecció de dades personals des del disseny i per defecte.

n) Mantenir la col·laboració i la coordinació entre les administracions públiques

La Finestreta Única Empresarial actua com a xarxa interadministrativa amb la finalitat de facilitar l’accés a la informació sobre els procediments administratius que són competència de les administracions públiques i impulsar-ne la gestió a partir de les dades de què ja disposa l’Administració i de les que el titular de l’activitat econòmica aporta una única vegada.

1. La missió de la finestreta única empresarial consisteix a oferir serveis integrats, accessibles, digitals i proactius a empreses i professionals, amb relació a l'accés i exercici de l'activitat econòmica, i també respecte a la tramitació dels procediments dels plans urbanístics, ambientals i d'intervenció en l'edificació, amb incidència en llur activitat econòmica en el marc del model català d'administració digital.

2. La Finestreta Única Empresarial duu a terme la seva missió amb la captura i el processament de les dades aportades per les empreses i els professionals, i assegura la qualitat de les dades, la unitat de la dada a partir de la recollida única en origen a través de la tramitació unificada, la interoperabilitat amb tots els organismes responsables i la transparència envers els titulars de l’activitat econòmica amb relació a les dades disponibles, i també amb altres mecanismes que s’estableixin en el marc del model de governança de les dades de l’Administració de la Generalitat.

Els serveis que presta la Finestreta Única Empresarial comprenen l’assessorament, la informació sobre els procediments administratius necessaris per a acomplir qualsevol activitat econòmica que són competència de les administracions públiques, i la gestió d’aquests procediments de manera unificada, per tal que el titular assoleixi el resultat de la seva gestió amb rapidesa i obtingui una visió integral de la seva relació amb totes les administracions públiques aportant les dades una única vegada.

La Finestreta Única Empresarial disposa dels instruments que estableix aquesta secció per a prestar els seus serveis, sens perjudici que se’n puguin desenvolupar de nous d’acord amb les necessitats que sorgeixin.

1. La informació que els titulars de les activitats econòmiques i les persones autoritzades per aquests necessitin sobre els serveis i els tràmits de les administracions públiques s’unifica en un únic portal electrònic.

2. El portal únic s’organitza de manera que faciliti les relacions entre les empreses i les administracions públiques de Catalunya, i incorpora una eina de cerca guiada que, de manera vinculant per a totes les administracions, permet als titulars de les activitats econòmiques conèixer tota la informació sobre els tràmits obligatoris i optatius per a legalitzar una activitat econòmica o un establiment, i també les possibles relacions de dependència entre ells.

3. Les administracions han d’incloure al portal únic, amb relació als tràmits gestionats per la Finestreta Única Empresarial, la informació sobre els textos normatius, els règims d’intervenció administrativa, l’import de les taxes associades i els requisits necessaris per a acomplir cadascuna de les activitats econòmiques, i també el conjunt de dades i els documents necessaris.

4. El portal únic dona publicitat a les dades dels registres administratius en format de dades obertes i accessibles.

1. El portal únic incorpora una àrea privada per a cada titular d’una activitat econòmica exercida a Catalunya que integra totes les relacions que tingui amb les administracions públiques catalanes al llarg de la seva vida, sens perjudici del que estableixin la normativa estatal o catalana amb relació als espais personalitzats.

2. La informació de l’àrea privada del portal únic ha d’ésser compartida, compatible, accessible i interoperable, de manera que, d’acord amb els drets i deures de cada part, la puguin consultar i actualitzar tant els titulars de les activitats econòmiques com les administracions públiques, sens perjudici que l’Administració hagi de validar determinades dades a partir del procediment administratiu corresponent.

3. Es pot accedir a l’àrea privada del portal únic amb qualsevol dels mecanismes d’identificació electrònica admesos per l’Administració de la Generalitat. Una vegada el titular de l’activitat, o la persona habilitada per aquest, està identificat en la seva àrea privada, pot gaudir de totes les funcionalitats sense haver-se de tornar a identificar.

4. Des de l’àrea privada del portal únic, el titular d’una activitat econòmica pot:

a) Iniciar i gestionar digitalment els tràmits relacionats amb la seva activitat econòmica, amb independència de l’administració responsable, i fer-ne el seguiment fins a la finalització.

b) Tenir una visió integral de les dades i la documentació associada a les seves activitats econòmiques, els seus establiments i els seus registres que li permeti actualitzar-les i, alhora, conèixer en tot moment l’estat de legalització dels seus establiments, en aplicació del principi de transparència.

c) Donar accés al Registre general d’apoderaments als seus representants o persones autoritzades per a consultar-ne i actualitzar-ne les dades.

d) Rebre informació, avisos i altres serveis proactius.

1. El Directori d’empreses, establiments i registres és l’instrument que fa possible la visió integral de la informació que tenen les diferents administracions públiques a la qual fa referència l’article 13.

2. El Directori d’empreses, establiments i registres ha de contenir les dades bàsiques sobre les activitats econòmiques i els establiments, a partir de l’identificador únic de l’establiment, i també les dades específiques recollides en els registres als quals està inscrit, de manera que es garanteixi la seguretat i el rendiment del sistema. També ha d’incorporar i consolidar les dades contingudes en els registres d’ajuts extraordinaris relacionats amb l’activitat econòmica i les dades obtingudes, si s’escau, en el tràmit d’inscripció prèvia establerts per la normativa aplicable, amb la finalitat que les persones interessades aportin les dades una única vegada.

3. Les administracions públiques han de facilitar la informació necessària per tal que el Directori d’empreses, establiments i registres estigui permanentment actualitzat.

4. El Directori d’empreses, establiments i registres únicament té les funcions que determina aquest article i, per tant, en cap cas no és un directori d’accés públic.

1. Les administracions públiques exerceixen llurs competències en l’àmbit de l’activitat econòmica a partir de la gestió de les dades obtingudes en llur relació amb els titulars de les activitats econòmiques.

2. Les dades són un actiu digital propietat dels titulars de les activitats econòmiques, compartides i reutilitzables per a totes les administracions públiques catalanes competents en l’àmbit de l’activitat econòmica.

3. S’han d’estandarditzar les dades per a fer possible que les administracions públiques en facin una gestió integral i coherent que en garanteixi l’homogeneïtat semàntica i sintàctica, i permeti l’existència del Directori d’empreses, establiments i registres i la identificació unívoca dels establiments.

4. Les administracions públiques han d’implantar solucions comunes que garanteixin la coherència de les dades i en permetin la interoperabilitat, per a la qual cosa han de dissenyar procediments simples i àgils basats en l’aportació de dades pels titulars de l’activitat econòmica una única vegada. Per a fer efectiu el criteri de dada única, s’han d’establir mecanismes de col·laboració entre els diferents òrgans i sistemes custodis d’una mateixa dada que en garanteixin la qualitat.

1. Les administracions públiques han d’impulsar l’estandardització de les dades que s’aportin al sistema per a fer possible la dada única, la interoperabilitat entre sistemes i organismes i la tramitació unificada, en els termes establerts per l’article 18, en concordança amb el model de governança de les dades de l’Administració de la Generalitat.

2. L’estandardització de les dades s’ha de concretar en la implementació d’un diccionari interoperable que reculli el conjunt de dades bàsiques i específiques que, segons la normativa vigent, els titulars de les activitats econòmiques han de comunicar a les administracions públiques.

3. Les administracions públiques han d’estandarditzar la definició de les dades que conformen el Directori d’empreses, establiments i registres i establir els protocols de comunicació entre els sistemes d’informació, segons que acordi la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica.

1. Els establiments han de tenir un identificador únic que permeti la identificació inequívoca d’un emplaçament on s’exerceix una activitat econòmica al llarg del temps, amb independència de l’administració competent que hagi enregistrat aquest establiment i de l’identificador propi que li hagi pogut atorgar. Aquest identificador únic s’ha de mantenir en cas de transmissió del titular de l’activitat o de substitució d’una activitat per una altra.

2. L’Oficina de Gestió Empresarial ha de crear el sistema d’assignació de l’identificador únic de l’establiment i ha de determinar la metodologia corresponent per a obtenir-lo, modificar-lo i donar-lo de baixa, que s’ha d’establir per reglament.

1. La tramitació unificada és el mecanisme de captura i tractament de dades que, en cas de concurrència de diversos procediments administratius sobre una mateixa activitat, permet que els titulars de les activitats econòmiques facilitin a les administracions públiques les dades i els documents relatius a llur activitat i llurs establiments una única vegada, i que en garanteix la qualitat i la coherència.

2. El titular de l’activitat econòmica ha de fer la gestió unificada de dades per mitjà del portal únic per a les activitats econòmiques.

3. Les administracions públiques han d’adoptar mecanismes per tal que des del portal únic per a les activitats econòmiques es puguin gestionar integralment tots els tràmits obligatoris i optatius que afecten una mateixa activitat i es pugui fer el pagament de les taxes corresponents, comunicant les dades i aportant la documentació necessària una única vegada, sens perjudici de l’exercici de les competències de cada administració, tant si les estableix aquesta llei com si les estableix una normativa sectorial.

4. La tramitació unificada garanteix que les administracions públiques rebin les dades i els documents corresponents als procediments de llur competència, incloent-hi les evidències tècniques de la signatura per part del titular de l’activitat econòmica.

5. La Generalitat ha de garantir que les administracions corresponents disposin de les eines i els recursos necessaris per a poder fer la tramitació unificada dels diversos procediments administratius.

1. Les administracions públiques poden oferir de manera proactiva els serveis disponibles en cada moment que, a partir de les dades que tenen a l’abast, consideren que poden interessar el titular de l’activitat econòmica o els emprenedors.

2. Si, a partir de les dades facilitades pel titular d’una activitat econòmica des de la Finestreta Única Empresarial, es detecta que cal iniciar nous procediments necessaris per a l’exercici de la seva activitat econòmica, l’Oficina de Gestió Empresarial i les altres administracions públiques poden impulsar de manera proactiva les actuacions pertinents per tal que el titular validi la informació o n’aporti de nova des de l’àrea privada del portal únic.

3. S’habilita l’Oficina de Gestió Empresarial i les altres administracions públiques per a usar les dades per a la prestació de serveis proactius i personalitzats als titulars de les activitats econòmiques i als emprenedors, en el marc de la Finestreta Única Empresarial i amb relació a la facilitació de l’activitat econòmica als dits titulars i emprenedors.

La governança del model de relació entre les empreses i les administracions públiques és el conjunt de mecanismes que permeten la coordinació i la participació de tots els òrgans amb competències transversals i sectorials per a impulsar l’activitat econòmica, l’administració digital i el desplegament de la Finestreta Única Empresarial, amb la finalitat que els responsables dels organismes públics adoptin mesures efectives que permetin la implantació del model.

1. La Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica té per objectiu seguir i avaluar la implantació de les mesures que estableix aquesta llei i instaurar mecanismes de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat, els ens locals i la resta d’administracions públiques.

2. La Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica té les funcions següents:

a) Fer un seguiment de l’aplicació dels règims d’intervenció que afecten les activitats econòmiques i de la implantació de la Finestreta Única Empresarial per part de les administracions públiques, i de la resta de mesures que estableix aquesta llei.

b) Analitzar i valorar les consultes i les reclamacions presentades pels operadors econòmics i socials en virtut del que estableix l’article 26, donar suport a l’òrgan administratiu competent que ha d’avaluar la consulta o emetre l’informe i proposar, si escau, solucions respectuoses amb l’interès general.

c) Identificar propostes de millorament de la intervenció administrativa en l’activitat econòmica, proposar les accions necessàries per a implantar-les i fer-ne el seguiment.

d) Acordar els mecanismes que han de permetre l’adhesió dels ens locals a la Finestreta Única Empresarial i els termes en què han d’incorporar els nous serveis disponibles.

e) Rebre informació sobre els plans de verificació, control i inspecció elaborats per les administracions públiques de Catalunya i sobre el resultat d’aquests plans.

f) Acordar els protocols de comunicació entre l’Administració de la Generalitat i les altres administracions públiques amb la finalitat d’aplicar els principis de dada única i de transparència, en concordança amb el model de governança de les dades de l’Administració de la Generalitat, garantir que les dades aportades pels titulars de les activitats econòmiques arribin a tots els organismes responsables de la seva gestió en un format interoperable i assegurar-ne la qualitat.

g) Proposar al Govern, per mitjà del departament al qual és adscrita la Comissió, els criteris que s’han de prioritzar per a classificar un projecte empresarial com a estratègic.

h) Analitzar l’impacte del canvi de model productiu i, en concret, de les transformacions i deslocalitzacions empresarials i dels expedients de regulació d’ocupació, i requerir als agents implicats, d’acord amb el desplegament reglamentari, mesures per a la reindustrialització i la minimització de l’afectació de l’ocupació, en el territori i en la cadena de valor.

i) Impulsar mecanismes de col·laboració per a l’estandardització dels projectes tècnics i dels documents de naturalesa anàloga que els tècnics competents han d’elaborar en l’exercici de llur professió.

j) Vetllar perquè les administracions públiques atorguin les llicències i les autoritzacions amb la major celeritat possible, i sempre dins els terminis fixats per la norma que els regula, i fer difusió del temps que es triga a concedir-les, del nombre de llicències i autoritzacions atorgades i d’altres indicadors de gestió d’aquests procediments.

k) Proposar al departament de la Generalitat corresponent la modificació de l’annex d’aquesta llei.

l) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin, sempre que respongui a l’objecte d’aquesta llei.

3. La Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica té caràcter permanent i està formada, de manera paritària, per representants de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració local. La presidència de la Comissió és exercida per un representant de la Generalitat i la vicepresidència, per un representant de l’Administració local.

4. La Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica té un consell assessor, amb la composició següent:

a) Sis membres en representació de les organitzacions empresarials més representatives de Catalunya, designats per les organitzacions empresarials.

b) Sis membres en representació de les cambres de comerç, indústria i navegació, designats pel Consell de Cambres.

c) Sis membres en representació de les organitzacions sindicals més representatives de Catalunya, designats per les organitzacions sindicals.

d) Sis membres representants dels col·legis professionals dels àmbits més adequats en funció de la matèria, designats per l’associació intercol·legial de col·legis professionals de Catalunya.

e) Un membre en representació de les federacions, confederacions o les unions d’associacions professionals representatives de treballadors autònoms registrades a Catalunya.

5. El consell assessor de la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica ha de formular propostes a la Comissió sobre els temes de la seva competència, d’acord amb les funcions que estableix l’apartat 2.

6. El Govern ha d’establir l’adscripció, l’organització i el règim de funcionament de la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica i del Consell Assessor

1. L’Oficina de Gestió Empresarial és responsable d’impulsar la Finestreta Única Empresarial i de coordinar i dur a terme les accions necessàries per a fer-ne efectiu el desplegament en tot el territori, en col·laboració amb les unitats administratives competents.

2. L’Oficina de Gestió Empresarial presta els serveis de la Finestreta Única Empresarial, els que estableix la seva carta de serveis i els altres que el Govern li atribueixi.

3. L’Oficina de Gestió Empresarial, en col·laboració amb els organismes responsables de les solucions tecnològiques, impulsa, defineix, implanta i actualitza les solucions tecnològiques necessàries per al funcionament correcte dels instruments que estableix aquesta llei perquè l’inici o la modificació d’una activitat econòmica es pugui fer de manera àgil, senzilla i immediata pel canal que correspongui. Aquestes funcions han de permetre la gestió integral de les dades associades a una activitat econòmica per mitjà de la tramitació unificada, per tal que les administracions puguin rebre, en un format compatible per a llur tractament i gestió, les dades sobre els procediments relatius a activitats econòmiques que siguin de llur competència, d’acord amb els esquemes i les definicions estàndard aprovats en el marc de la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica.

4. L’Oficina de Gestió Empresarial defineix i gestiona el diccionari de la Finestreta Única Empresarial, que inclou totes les dades relacionades amb l’activitat econòmica en col·laboració amb els òrgans gestors de les dades, i també les eines que fan possible les funcionalitats relacionades amb les dades dels establiments i dels registres.

5. La gestió que l’Oficina de Gestió Empresarial fa per encàrrec del departament competent suposa la delegació de signatura, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.

6. L’Oficina de Gestió Empresarial és responsable dels tractaments de dades personals vinculats a la prestació del servei de Finestreta Única Empresarial.

1. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i el Consorci Administració Oberta de Catalunya han de posar a disposició dels òrgans de la Generalitat les solucions tecnològiques necessàries per a prestar els serveis de la Finestreta Única Empresarial, d’acord amb el model català d’administració digital.

2. El Consorci Administració Oberta de Catalunya i les diputacions han de posar a disposició dels ens locals les solucions tecnològiques i els instruments necessaris per a prestar, en igualtat de condicions, els serveis de la Finestreta Única Empresarial.

1. El Govern ha d’impulsar les mesures necessàries per a designar projectes empresarials que, per llurs característiques, són estratègics per al desenvolupament econòmic de Catalunya.

2. Es poden considerar projectes empresarials estratègics:

a) Els que aporten un valor afegit en àrees com el desenvolupament tecnològic i la innovació, el desenvolupament i la vertebració territorials, la contribució a la reindustrialització, la generació d’ocupació, la recuperació i el foment de sectors tradicionals, la protecció mediambiental, la promoció de la diversitat, la inclusió social, la igualtat, la no-discriminació i la conciliació en l’àmbit laboral o la corresponsabilitat, entre altres criteris econòmics, socials i mediambientals.

b) Els que tenen com a objectiu fusionar petites empreses o incorporar empreses emergents per a guanyar dimensió i incrementar el nombre de mitjanes i grans empreses.

c) Els plans d’inversió a la xarxa de distribució de subministraments necessaris per al desenvolupament de l’activitat econòmica que es duguin a terme a Catalunya, sempre que hi hagi un pla d’inversió de tres anys com a mínim.

3. El Govern ha d’aprovar cada quatre anys com a màxim, a proposta de la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica, els criteris per a classificar un projecte empresarial com a estratègic.

4. S’ha d’establir per reglament el procediment pel qual es designa un projecte com a estratègic. Una vegada designat un projecte empresarial com a estratègic, es considera que hi concorren raons d’interès públic a fi d’aplicar-hi la tramitació d’urgència que estableix la normativa de procediment administratiu, que permet de reduir els terminis i impossibilita les pròrrogues en els diferents procediments. Els projectes empresarials estratègics porten implícita la declaració d’utilitat pública a l’efecte de l’expropiació forçosa dels terrenys.

1. Les àrees prioritàries de reactivació industrial són zones territorials que requereixen una atenció i una intensitat de suport suplementàries a causa de circumstàncies específiques de desindustrialització. Aquestes circumstàncies són una combinació de factors estructurals sumats a fets sobrevinguts que evidencien una situació de pèrdua de capacitats productives i que impliquen una afectació extraordinària sobre el desenvolupament econòmic i social del territori. Les àrees territorials han d'ésser definides per mitjà d'un projecte anual de reindustrialització prioritària elaborat d'acord amb les directrius del Pacte Nacional per a la Indústria. El projecte ha d'ésser aprovat per un acord del Govern.

2. L'acord de govern a què fa referència l'apartat 1 ha de determinar, a més, els instruments que cal aplicar a les àrees territorials per a donar-hi l'atenció i el suport suplementaris. Aquests instruments poden ésser, entre altres, els següents:

a) La cerca activa d'alternatives d'inversió per a la reindustrialització per mitjà de l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa.

b) L'orientació, per mitjà del departament competent en matèria de treball, de les polítiques formatives que es considerin oportunes per tal d'adaptar les capacitats dels treballadors locals a les oportunitats d'inversió detectades.

c) L'acceleració de l'actuació pública per a obtenir la major i millor disposició de sòl per a l'activitat econòmica en un àmbit territorial determinat.

d) La facilitació de la tramitació urbanística, les llicències ambientals i els informes sectorials necessaris per a la tramitació de noves activitats com a projecte empresarial estratègic, d'acord amb l'article 24.2.

e) L'accés preferent als ajuts i al finançament existents des del sector públic a la inversió industrial, d'acord amb la normativa aplicable.

f) L'establiment de bonificacions fiscals a les operacions industrials que es materialitzin en les àrees territorials, d'acord amb la normativa vigent i les competències de la Generalitat.

1. Les administracions públiques han d’impulsar mecanismes complementaris a la intervenció administrativa quan sigui viable i idoni per a reduir les càrregues administratives.

2. Són mecanismes complementaris a la intervenció administrativa, amb relació al que estableix l’apartat 1, els instruments basats a assegurar la responsabilitat dels empresaris, els codis de bones pràctiques i les guies d’autoavaluació en els diversos sectors d’activitat, la interoperabilitat dels sistemes d’informació i les bases de dades de les administracions públiques, i també els altres mecanismes que les administracions públiques estableixin.

3. Les empreses i els professionals que acompleixen una activitat econòmica que comporta un risc directe i concret per a la salut o per a la seguretat de les persones han de cobrir llur responsabilitat civil amb contractes d’assegurances o altres garanties o instruments adequats, que han d’ésser proporcionats a les característiques i a l’abast del risc cobert, d’acord amb la normativa sectorial.

1. Les persones interessades a accedir a alguna de les activitats a què fa referència aquesta llei, i també les corporacions, els col·legis professionals, les organitzacions i les associacions que els representen, poden informar, per mitjà del portal únic, sobre qualsevol disposició, acte, actuació, inactivitat o via de fet de les administracions públiques que, des de llur punt de vista, comporti un obstacle o barrera per a l’aplicació d’aquesta llei, i també poden formular consultes relatives a la interpretació de la llei sectorial que sigui aplicable en cada cas.

2. La unitat competent de la Generalitat en matèria de promoció econòmica i regulació gestiona el procediment a què fa referència l’apartat 1, analitza i valora l’obstacle o la barrera identificats i proposa solucions a l’òrgan competent.

3. L’òrgan administratiu competent ha d’informar per mitjans electrònics sobre la consulta o emetre un informe sobre l’adequació a aquesta llei de la disposició, l’acte o l’actuació en el termini de trenta dies.

4. Els informes a què fa referència aquest article s’han de poder consultar des dels webs institucionals habilitats en formats accessibles, a fi de complir els principis de publicitat i transparència.

Les administracions públiques a les quals s’aplica aquesta llei han d’establir mecanismes de col·laboració per a l’exercici de les facultats d’intervenció, especialment en els àmbits de la inspecció i la sanció. Els convenis són els instruments habituals en què s’han de concretar els serveis i els recursos per a dur a terme l’activitat d’intervenció, inspecció o control, i han de complementar els mecanismes de finançament que estableix la legislació sectorial.

Són principis d’actuació relatius a la intervenció administrativa en l’exercici de l’activitat econòmica:

a) L’exercici lliure de l’activitat econòmica.

b) La intervenció administrativa mínima per a l’inici de l’activitat econòmica.

c) L’impuls de mecanismes complementaris que permetin de reduir càrregues a les empreses i als professionals.

d) La responsabilitat dels titulars d’empreses i dels professionals en el compliment dels requisits exigits en l’exercici de l’activitat econòmica.

e) La no concurrència de règims d’intervenció administrativa prèvia sobre el mateix interès general que es protegeix.

f) L’estandardització dels requisits exigits per les administracions per a iniciar i exercir l’activitat econòmica.

1. L’exercici de l’activitat econòmica està subjecte al compliment dels requisits establerts per la normativa que regula l’activitat i també al compliment dels requisits per a l’establiment, inclosos els relatius a la compatibilitat amb els usos del sòl i a les mesures de control i d’intervenció que s’estableixin.

2. Els règims d’intervenció administrativa en l’exercici de l’activitat econòmica són els establerts per la normativa de procediment administratiu que comporten un control posterior, o els que comporten un control previ a l’inici de l’activitat. Amb caràcter general, el règim d’intervenció ha de comportar un control posterior per part de l’Administració.

3. Les administracions públiques de Catalunya, en l'exercici de les competències respectives d'intervenció de l'activitat econòmica, només poden exigir l'obtenció d'una llicència o autorització, o d'un altre mitjà d'intervenció amb control previ, si hi ha raons imperioses d'interès general que ho justifiquin, en els termes de l'article 17 de la Llei de l'Estat 20/2013, del 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.

4. L’inici de l’activitat s’articula per mitjà de la tramitació unificada establerta per l’article 18 en el cas que la normativa catalana, l’estatal i l’europea estableixin règims diferenciats d’intervenció.

Aquesta secció s’aplica als establiments en què s’exerceix una activitat, sens perjudici que la normativa sectorial de l’activitat fixi requisits específics sobre l’establiment, que s’han d’aplicar preferentment.

Als efectes d’aquesta llei, la comunicació és el règim d’intervenció administrativa de control posterior aplicable als establiments on s’exerceix una activitat econòmica, d’acord amb les definicions de l’article 4 i de les activitats contingudes a l’annex, sens perjudici de la necessitat d’un règim d’intervenció prèvia en cas d’ocupació del domini públic.

1. El titular ha de comunicar digitalment les dades necessàries per a l’inici de l’activitat en l’establiment i ha d’adjuntar un certificat tècnic acreditatiu del compliment dels requisits normatius, d’acord amb l’annex.

2. El certificat tècnic a què fa referència l’apartat 1 s’ha de formalitzar en un model normalitzat, d’ús obligatori, que s’ha de posar a disposició dels titulars de les activitats econòmiques en el portal únic per a les activitats econòmiques.

3. Si, d’acord amb l’annex, per la dimensió o la capacitat dels establiments, cal una descripció tècnica més acurada del compliment normatiu d’aquesta activitat per tal de protegir l’interès general, la comunicació de dades ha d’incorporar un projecte detallat signat per un tècnic competent que descrigui les característiques de l’establiment i la seva adaptació a la normativa.

4. No es pot presentar la comunicació d’inici d’activitat en un establiment fins que la intervenció prèvia sobre l’activitat establerta per la normativa sectorial finalitzi favorablement.

5. En els casos en què es requereix un informe previ d’incendis d’acord amb la normativa en matèria d’incendis en concordança amb l’annex d'aquesta llei, la comunicació de dades, el certificat i el projecte detallat que descriu les característiques de l’establiment s’han de presentar una vegada tramitada i finalitzada favorablement aquesta intervenció, d’acord amb el que estableix la normativa en matèria d’incendis.

6. En els casos en què la normativa sectorial estableix una intervenció prèvia de l’Administració de la Generalitat sobre l’exercici de l’activitat i, si escau, de l’establiment, la comunicació de dades, el certificat i, si escau, el projecte que descriu les característiques de l’establiment s’han de presentar una vegada tramitada i finalitzada favorablement aquesta intervenció, d’acord amb el que estableix la normativa corresponent.

7. En els casos en què la normativa sectorial condicioni la resolució de la intervenció a la verificació prèvia per part de l’ajuntament del compliment dels requisits de la seva competència, la Finestreta Única Empresarial, per mitjà del procediment de tramitació unificada, ha de trametre a l’ens local les dades aportades pel titular de l’activitat en el moment de sol·licitar la intervenció prèvia, pel tal que s’hi pronunciï.

8. Les dades comunicades han de permetre d’identificar el titular, els fets o els elements relatius a l’inici d’una activitat econòmica, sens perjudici del compliment de les altres obligacions que determinen les normatives sectorials.

9. La comunicació de dades per a l’inici de l’activitat en un establiment habilita immediatament per a l’exercici de l’activitat sota la responsabilitat del titular i del tècnic competent que signa la documentació tècnica. La comunicació de les dades faculta l’Administració per a dur a terme qualsevol actuació de comprovació.

10. Si la comunicació de dades està subjecta a una taxa per a iniciar l’activitat, el titular ha de disposar del comprovant del pagament de la taxa.

Les disposicions d’aquesta secció són aplicables als establiments a què fa referència la secció segona i, amb caràcter supletori, als establiments on s’exerceixen activitats econòmiques si no hi ha una regulació sectorial específica.

1. En cas de transmissió de l’activitat econòmica, la persona que esdevingui titular ha de comunicar digitalment a l’Administració les dades necessàries a través dels mitjans habilitats per la Finestreta Única Empresarial i ha de manifestar explícitament que manté els requisits i les condicions de funcionament corresponents a l’habilitació que té l’activitat i que se subroga en els drets i obligacions administratius que en deriven.

2. La titularitat administrativa de l’activitat no pressuposa cap pronunciament pel que fa a les relacions civils o mercantils entre els particulars o a llurs drets sobre l’establiment on s’exerceix. Si hi ha dubtes o discrepàncies que no hagin estat resolts per la jurisdicció competent, es presumeix que les persones que acreditin la titularitat de la possessió de l’establiment on s’exerceix l’activitat en són els titulars administratius.

3. En el cas que s'hagi iniciat un procediment sancionador en relació amb la presumpta comissió de faltes molt greus o greus que puguin comportar la imposició de sancions no pecuniàries, en els termes establerts pel capítol V d'aquesta llei, amb la finalitat de garantir l'eficàcia de la resolució final, l'òrgan sancionador ha d'adoptar la mesura provisional de prohibir la transmissió de titular.

1. S’ha d’informar l’Administració de la modificació no substancial de les condicions en què s’exerceixen les activitats econòmiques.

2. La modificació substancial de les condicions en què s’exerceixen les activitats econòmiques requereix comunicar novament a l’Administració les dades sobre tota l’activitat resultant. Amb aquesta finalitat, s’han d’establir per reglament les circumstàncies que determinen que una modificació es consideri substancial.

1. L’administració competent, a manca d’una regulació específica, pot declarar, després de donar tràmit d’audiència als titulars, la pèrdua d’eficàcia dels efectes de la comunicació en els casos següents:

a) Si no s’ha iniciat l’activitat comunicada transcorreguts tres mesos des de la presentació de la comunicació.

b) Si s’interromp l’activitat de l’establiment durant més de sis mesos consecutius, sempre que aquesta inactivitat no estigui justificada per l’estacionalitat del negoci.

2. Es produeix la pèrdua d’eficàcia dels efectes de la comunicació amb relació a un establiment si consta l’exercici d’una segona activitat habilitada posteriorment al mateix establiment, sempre que l’exercici d’ambdues activitats sigui incompatible i el títol habilitant obtingut per a l’exercici de la primera activitat ja no estigui a nom del titular de la segona activitat.

3. Els titulars de les activitats n’han de comunicar a l’Administració el cessament definitiu a través dels mitjans habilitats per la Finestreta Única Empresarial.

1. La posada en marxa d’una activitat econòmica o d’un establiment on s’exerceix una activitat econòmica pot comportar el pagament d’una o diverses taxes, d’acord amb la normativa aplicable.

2. Les administracions públiques han de facilitar la informació i el pagament electrònic de les taxes associades als procediments relacionats amb una activitat econòmica a per mitjà de llurs seus electròniques i del portal únic per a les activitats econòmiques, per tal de garantir una aplicació correcta del procediment de tramitació unificada.

3. Els titulars d’una activitat econòmica o d’un establiment han de disposar de la documentació acreditativa del pagament de les taxes corresponents abans d’iniciar l’activitat.

4. La manca de pagament de les taxes relatives a l’activitat econòmica abans que s’iniciï comporta deixar sense efecte la declaració o la comunicació, d’acord amb el procediment de comprovació que estableix l’article 42.

5. La manca de pagament de les taxes relatives a una activitat econòmica, en els supòsits de règims d’intervenció prèvia, comporta que es consideri que els titulars han desistit de la sol·licitud.

D’acord amb la normativa relativa a taxes i preus públics, s’atribueix a les oficines de gestió empresarial la gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes relatives als serveis o activitats gravats de competència de la Generalitat tramitats per la Finestreta Única Empresarial.

Els ens locals recapten les taxes corresponents a tràmits o serveis propis, que s’ingressen directament a les arques de l’ens respectiu, de manera immediata per mitjà del portal únic per a les activitats econòmiques, per tal de garantir l’aplicació correcta del procediment de tramitació unificada.

Els procediments que estableix aquest capítol són aplicables si no hi ha una normativa sectorial que els reguli.

1. El control de les administracions públiques sobre l’inici i l’exercici d’activitats econòmiques ha d’ésser proporcionat, no discriminatori, transparent i objectiu, i ha d’estar vinculat clarament i directament a l’interès general que el justifica.

2. El control posterior de les activitats econòmiques es pot iniciar en el moment de la presentació de la documentació requerida segons el règim d’intervenció administrativa que correspongui. L’Administració pot comprovar en qualsevol moment que es compleixen els dits requisits i requerir al titular de l’activitat que aporti qualsevol document o informació que estigui obligat a tenir.

3. L’administració competent ha de verificar, per mitjà dels procediments de comprovació que estableixen els articles 42 i 43, el compliment dels requisits formals establerts per aquesta llei i dels requisits materials relatius a l’activitat econòmica regulats per la normativa sectorial aplicable.

4. Els procediments de comprovació es poden iniciar d’ofici, per acord de l’òrgan competent o atenent els plans d’inspecció i control que estableix aquest capítol o la normativa sectorial aplicable.

1. Les administracions públiques poden disposar de plataformes tecnològiques que permetin la verificació del compliment de les dades comunicades.

2. Si en la revisió del compliment dels requisits formals de la comunicació es detecta una inexactitud, falsedat o omissió de qualsevol dada o manca de documentació necessària per a l’inici de l’activitat, s’ha d’iniciar d’ofici un procediment d’esmena de requisits formals, per mitjà de la notificació del requeriment a la persona interessada, per tal que esmeni les deficiències en el termini de deu dies a comptar de la notificació, sens perjudici de la incoació del procediment sancionador corresponent.

3. L'òrgan competent, si els defectes detectats no són de caràcter essencial, pot incoar el procediment sancionador que correspongui una vegada transcorregut el termini concedit sense que s'hagin esmenat.

4. L'òrgan competent, si una vegada transcorregut el termini d'esmena la comunicació presenta algun dels defectes de caràcter essencial que descriu l'apartat 5, ha de dictar una resolució que deixi sense efecte la comunicació, ordeni el cessament de l'activitat i, si escau, restitueixi la situació jurídica al moment previ a l'inici de l'activitat corresponent, sens perjudici de la incoació del procediment sancionador pertinent.

5. Als efectes d’aquesta llei, la inexactitud, la falsedat o l’omissió són de caràcter essencial en els supòsits següents:

a) Si les dades consignades no permeten d’identificar degudament el titular o tècnic i l’activitat exercida, ni les característiques que siguin rellevants per a determinar la normativa aplicable.

b) Si les dades consignades no són certes i s’han alterat voluntàriament per tal d’atribuir a la comunicació algun dels elements o requisits essencials necessaris.

c) Si l’activitat no disposa d’alguna de les llicències o comunicacions sectorials o urbanístiques necessàries.

d) Si no es presenta la documentació necessària o bé aquesta no s’adequa a l’objecte o a les finalitats de l’establiment o l’activitat.

e) Si s’han omès l’informe i el certificat de l’acte de comprovació d’incendis o el permís d’abocament, o qualsevol altre informe o control previ preceptiu o necessari d’acord amb la normativa sectorial.

6. Si els defectes detectats s’han esmenat o si, en vista de les al·legacions presentades, l’Administració determina la manca de defecte, s’ha de posar fi al procediment de comprovació.

1. Si, després de fer la comprovació documental o la inspecció, es constata l’incompliment de qualsevol requisit material relatiu a l’activitat comunicada, l’òrgan competent ha d’iniciar d’ofici el procediment d’esmena. Aquest procediment té una durada màxima de sis mesos.

2. El procediment de comprovació s’inicia amb un acord motivat de l’òrgan competent, que s’ha de notificar a la persona interessada i que ha d’incloure el nomenament de l’instructor del procediment.

3. La persona interessada té un termini d’un mes per a esmenar els defectes. Aquest termini, d’ofici o a sol·licitud de la persona interessada, és ampliable fins a un termini de tres mesos, sempre que estigui justificat raonadament per la complexitat de les actuacions que s’han de dur a terme per a esmenar les deficiències o per a complir els requisits exigits per la normativa sectorial aplicable, sens perjudici del dret de presentar al·legacions en el termini de quinze dies a comptar de la notificació.

4. L’inici de la tramitació del procediment comporta la suspensió cautelar de l’activitat de manera immediata si hi ha risc per a les persones, els béns o el medi ambient. Si l’activitat és prohibida per l’ordenament jurídic o no pot complir en cap cas els requeriments de la normativa sectorial aplicable, l’òrgan competent n’ha d’acordar la suspensió cautelar de manera immediata i ha de deixar sense efecte la comunicació. En tot cas, aquestes mesures s’han de notificar a la persona interessada.

5. L’instructor ha de formular una proposta de resolució, en vista de la documentació de l’expedient administratiu, una vegada transcorregut el termini a què fa referència l’apartat 3, independentment que s’hagin formulat o no al·legacions. L’instructor ha d’elevar la proposta de resolució a l’òrgan competent per a resoldre.

6. La resolució del procediment administratiu, que s’ha de notificar a la persona interessada, ha de determinar alguna de les opcions següents:

a) L’arxivament de l’expedient, si de la tramitació del procediment d’esmenes resulta que l’activitat compleix la normativa sectorial vigent.

b) El cessament de l’activitat i, si escau, la restitució de la situació jurídica al moment previ a l’inici de l’activitat corresponent.

c) El reinici de l’activitat, si després d’haver estat suspesa cautelarment s’acredita que compleix tots els requisits exigits per la normativa sectorial vigent.

d) La continuació de l’exercici de l’activitat, condicionada a la implantació de les mesures que s’indiquin en els terminis establerts per la mateixa resolució.

7. El procediment administratiu d’esmena de defectes és independent i compatible amb el procediment sancionador, establert per la normativa sectorial o per aquesta llei, a què pugui donar lloc l’incompliment.

1. Les administracions públiques han d’aprovar anualment plans d’inspecció i control de les activitats subjectes al règim de control posterior per a acomplir les tasques de control a què obliga aquesta llei. Els dits plans s’han de publicar en els webs respectius i en el portal únic per a les activitats econòmiques, on s’han de fer constar els recursos humans i materials que es destinen a l’execució dels plans.

2. En l’execució del pla d’inspecció i control de les activitats a què fa referència l’apartat 1, les administracions públiques que ho necessitin poden disposar de l’ajuda i la col·laboració d’altres administracions, i també d’entitats col·laboradores de l’Administració degudament habilitades, de conformitat amb el procediment establert per reglament.

1. Les administracions públiques poden imposar, com a mitjà d’execució forçosa dels actes administratius que es dictin en aplicació d’aquesta llei, multes coercitives per un import de 150 a 3.000 euros cadascuna, llevat que la legislació específica aplicable disposi altres imports.

2. Els criteris per a fixar els imports de les multes a què fa referència l’apartat 1 s’han d’establir per reglament.

3. La multa coercitiva és independent de les sancions que es puguin imposar per les infraccions comeses i és compatible amb aquestes, i també amb l’ordre de cessament de l’activitat, si ho estableix la normativa sectorial aplicable.

1. La potestat per a adoptar les resolucions sancionadores correspon al Govern, als òrgans del departament competent per raó de la matèria, d’acord amb el que es determini per reglament, i als òrgans corresponents dels ajuntaments, en l’àmbit de llurs competències.

2. El procediment i els criteris per a la imposició de sancions s’han d’ajustar a les disposicions generals per a l’exercici de la potestat sancionadora.

3. El règim sancionador d’aquesta llei s’aplica si no hi ha una norma sancionadora específica.

1. Són infraccions lleus:

a) Incomplir els requeriments que l’administració competent faci als titulars de les activitats per a l’esmena d’inexactituds, falsedats o omissions de caràcter no essencial en les declaracions responsables o comunicacions.

b) Incomplir els requeriments d’esmena de defectes comprovats en les inspeccions a l’establiment que no comportin risc per a les persones, els béns o el medi ambient.

c) Incomplir l’obligació de comunicar a l’Administració els canvis de titularitat de les activitats.

2. Són infraccions greus:

a) Iniciar l’exercici d’una activitat sense haver presentat la declaració responsable o la comunicació pertinents.

b) Presentar una declaració responsable o comunicació amb inexactituds, falsedats o omissions de caràcter essencial, d’acord amb el que estableix aquesta llei.

c) Fer modificacions substancials de les condicions en què s’exerceixen les activitats sense presentar la declaració responsable o la comunicació pertinents.

d) Incomplir els requeriments d’esmena de defectes comprovats en les inspeccions a l’establiment que comportin risc per a les persones, els béns o el medi ambient.

e) Obstaculitzar l’exercici de la funció inspectora de l’administració competent.

f) Signar un certificat tècnic que no s’ajusta a la realitat o a la normativa en la data d’expedició.

3. Són infraccions molt greus:

a) Reincidir en la comissió d’una infracció greu. S’entén per reincidència la comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa si la infracció ja ha estat sancionada per resolució ferma per la via administrativa.

b) Iniciar l’exercici d’una activitat sense haver presentat la declaració responsable o la comunicació pertinents si, d’acord amb l’article 43.4, hi ha risc per a les persones, els béns o el medi ambient, o és una activitat prohibida per l’ordenament jurídic o que no pot complir en cap cas els requeriments de la normativa sectorial aplicable.

4. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus, al cap d’un any.

5. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què s’hagi comès la infracció.

6. El còmput de la prescripció de les infraccions continuades s’inicia en la data en què cessen.

1. Les infraccions tipificades per aquesta llei es poden sancionar amb les sancions pecuniàries següents:

a) Les infraccions lleus, amb una multa de 150 a 3.000 euros.

b) Les infraccions greus, amb una multa de 3.001 a 6.000 euros.

c) Les infraccions molt greus, amb una multa de 6.001 a 20.000 euros.

2. Les infraccions greus i les molt greus es poden sancionar amb les sancions no pecuniàries següents, que són compatibles amb les sancions pecuniàries:

a) Suspensió temporal o definitiva de l’activitat en l’establiment. La suspensió temporal, en cas d’infraccions greus, pot ésser de fins a sis mesos, i, en el cas de les molt greus, pot ésser per a un temps no inferior a sis mesos ni superior a dos anys.

b) Impossibilitat de comunicar o declarar l’inici de l’activitat objecte de la sanció, en el mateix establiment, durant un període màxim de dos anys.

3. En la imposició de sancions s’ha d’adequar la gravetat del fet constitutiu de la infracció a la sanció aplicada, per a la qual cosa s’han de tenir en compte els aspectes següents:

a) L’existència d’intencionalitat.

b) El benefici obtingut per haver comès la infracció.

c) La capacitat econòmica de la persona infractora.

d) La continuïtat o la persistència en la conducta infractora.

e) L’existència de reincidència en un termini superior a un any.

f) La gravetat del perjudici ocasionat.

4. Es poden adoptar mesures provisionals d’acord amb la normativa de procediment administratiu.

5. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per infraccions greus, al cap de dos anys, i les imposades per infraccions lleus, al cap d’un any.

Si transcorre un any des de la incoació de l’expedient sancionador i l’òrgan competent no ha dictat ni notificat una resolució expressa, s’entén que el procediment ha caducat i que s’han d’arxivar les actuacions, amb el benentès que cal excloure del còmput les paralitzacions no imputables a l’Administració i les suspensions o les ampliacions de terminis que s’acordin de conformitat amb la legislació del procediment administratiu.